Tal com s'han posat les coses en el cas dels supòsits sobresous a Rajoy quan era ministre fa setze anys (i altres, com Mayor Oreja, Rato, Cascos, Arenas...), hem de triar entre la paraula de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, i la del president del Govern. Així és, perquè mentre la referència manuscrita de l'extresorer –original o fotocopiada, tant és– ens diu que sí, Rajoy ens diu que no: «És totalment fals. Mai he rebut diner negre del PP ni de cap partit», va dir en públic ja fa mig any. Ara, en un comunicat oficial, el PP acaba de tornar a desmentir-ho.

La confiança que t'inspira la persona és un element clau en la formació de criteri. No hem estat testimonis presencials de com funcionava la presumpta circulació de diner negre a la seu del PP. Però disposem de la paraula de Rajoy davant de la de Bárcenas. O sigui, la del president del Govern, vell conegut de l'opinió pública, davant de la de qui ha mentit reiteradament als jutges, als fiscals, als periodistes, al seu partit i als seus advocats.

Bárcenas ens va dir al seu dia que no hi havia comptabilitat B, que la lletra dels papers publicats a principis d'any a El País no era la seva lletra, que no tenia comptes a Suïssa, que els tenia però en determinada quantitat després desbordada per la informació de les comissions rogatòries; que tota la seva fortuna era de procedència legal (perquè l'ocultava?) que no tots els diners dels seus comptes eren seus, ens va explicar una venda aparentment legal d'un quadre que després va resultar ser un muntatge per blanquejar diner negre... Aquest és el feix de llum que il·lumina els presumptes sobresous a Rajoy.

Si el que diu Bárcenas és cert, en aquest i altres assumptes, hauran de ser els jutges els qui ho descobreixin, o ho verifiquin. Personalment, hauria de veure un «rebut» de Rajoy per creure-ho. Cadascú és molt lliure de creure l'ex-tresorer del PP o el president del Govern. Més enllà de la discrepància política i ideològica, tinc a Rajoy per persona decent i no serà Bárcenas, que ha mentit al jutge, al seu partit, a la premsa i als advocats, qui em faci canviar de parer.

Tot això no excusa la falta de reacció política del president del Govern i la direcció del PP davant la pedrada política que aquell acaba de rebre. És veritat que no té rellevància judicial però aquesta batalla, la dels «sobresous» s'està lliurant en l'opinió pública més que en els tribunals, que poc o res tenen a dir davant d'una suposada infracció legal comesa fa quinze o setze anys. Suficient perquè Rajoy accepti el repte i s'expliqui en seu parlamentària. Si no, seguirà enfilant la sensació que es troba a mercè d'un pocavergonya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.