PUBLICITAT

Cohabitació harmonitzada

GLÒRIA GURDÓ
Periodic
Foto: EL PERIÒDIC

Com en una parella, la coexistència d'un animal que habita una planta pot estar afectada per conflictes que poden portar, fins i tot, a passar comptes. Així ho va demostrar un equip de científics francesos en observar la relació entre una formiga de la Guyana i una planta de sotabosc. A la natura existeixen moltes formes de convivència en harmonia –els investigadors parlen fins i tot de «mutualisme»– entre animals i plantes. Tant és així, que uns socis es beneficien de la presència dels altres. No obstant això, n'hi ha alguns que només pensen en ells i parasiten la relació...

Els investigadors del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), de l'Université Toulouse III-Paul Sabatier i de l'Institut de Recherche pour le Développement (IRD), van observar en el bosc de la Guyana francesa, la interacció entre la planta Hirtella Physophora i les formigues Alloremus Decemarticulatus que viuen estretament associades.

El treball es publicarà divendres vinent a la revista Evolutionary Biology. Les formigues Allomerus Decemarticulatus viuen a les fulles de la planta o més ben dit, en una mena de butxaques que tenen les fulles, mentre la protegeixen dels insectes herbívors. Però, de vegades, les formigues fan trampa per controlar el creixement de la planta. I ho fan per avantatjar-se.

Així, destruint més de dues terceres parts dels brots produïts per l'amfitriona impedeixen la producció de flors, necessàries a la reproducció, per forçar-la a produir més fulles i més butxaques. La rèplica experimental en laboratori de la destrucció de brots va permetre als investigadors demostrar que les plantes amb menys brots creixen molt més però, també altres coses com ara que la planta també es defensa d'aquest intent d'explotació.

Perquè si les formigues destrueixen massa brots, les butxaques de les fulles que produeix la planta són molt petites, per a la qual cosa esdevenen inservibles per a les formigues. «Les plantes poden castigar els seus inquilins quan es tornen massa virulents», subratlla el CNRS en un comunicat.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT