Foto:

Tot i que encara no s'ha iniciat el tràmit parlamentari, el Govern ja ha presentat la reforma de modificació de la llei de la CASS per garantir-ne la sostenibilitat. Però sorprenentment, ha pres una de les decisions més arriscades d'aquesta legislatura, optant per de moment no augmentar les cotitzacions. Aquesta decisió per alguns serà tota una irresponsabilitat i per d'altres una encertada decisió, doncs l'augment de les cotitzacions és l'única acció que podrà salvaguardar el sistema de pensions, si comparem les d'Andorra (en un 10%) amb la mitjana de l'OCDE (25,2%).

De no fer res, amb les dades presentades pel Govern la setmana passada, a partir del 2018 les despeses superaran els ingressos, i conseqüentment s'hauran d'utilitzar el fons de reserves. El que significaria que de seguir així, al 2030 s'esgotarien les reserves, portant el pagament de les pensions a la fallida de l'Estat, en tant sols tres anys. De poc serviria allargar l'edat legal de jubilació, ni d'equilibrar la taxa de substitució.

Tot i així, les reformes que contindrà la modificació de la llei resulten indispensables. En aquests moments, quan la crisi ha comportat la disminució de 5.000 d'assalariats, resulta del tot imprescindible posar límits i raciocini als drets que garanteixen als ciutadans l'accés a la salut. D'una banda es rebaixa el reemborsament de les prestacions, s'ajusta el copagament dels pacients, és limiten els imports per les incapacitats temporals, i s'ajusta les bases del càlcul per invalidesa per malaltia comuna.

Aquesta regulació no es pot titllar d'inhumana. L'inhumà seria no fer res mentre el sistema de seguretat social manté un sistema de finançament insostenible. Ha quedat clar en aquests anys de vigència del marc legal actual, com el seu ús ha portat a un autèntic abús del sistema sanitari per part d'uns quants que estan aconseguint posar-ho en risc de fallida. Per tant s'ha posar-hi remei, posant límits a les prestacions i incrementant les inspeccions.

En aquest entorn, és una encertada decisió que els plans de pensió privats siguin deduïbles en el nou IRPF. La promoció dels plans de pensió de les assegurances privades no resultarà baladí d'aquí 30 anys. Una altra qüestió, que està per analitzar és si la resta de deduccions de l'IRPF aportaran realment una progressivitat en la recaptació.

Sens dubte, i com es fa més que evident, tots estem contra les cordes, i el Govern n'és conscient, fent equilibris inversemblants, com afrontar la insosteniblitat del sistema sanitari i de jubilacions, i alhora aprovar la reducció als autònoms i les cotitzacions. Es tracta doncs de cercar un cert raciocini que faci viable la situació econòmica que estem vivint. Una situació que posa a prova constantment al Govern i a l'oposició. Una altra cosa però és que ens en sortim.

Per a més informació consulti l'edició en paper.