• El moment actual requereix un reforçament del règim de prestacions que eviti situacions de risc social

Foto: noe

El projecte de llei de modificació de la seguretat social és una iniciativa que estableix mecanismes per garantir la sostenibilitat del sistema, tal com estan fent altres estats europeus. La seguretat social és un sistema de protecció de drets, entre els quals s'inscriuen el dret a la salut o el dret a altres prestacions com poden ser les pensions, que l'Estat ha de garantir segons preceptua la Constitució.

Assegurar la sostenibilitat de la seguretat social en el context actual planteja reptes importants, tant per l'evolució demogràfica de les últimes dècades, marcada per l'increment de l'esperança de vida, com per la davallada de cotitzants que deriva de la crisi econòmica. La solució passa, entre d'altres, per refermar la dimensió contributiva del sistema, establint un major equilibri entre l'esforç realitzat al llarg de la vida laboral mitjançant les cotitzacions i les prestacions que es perceben. Tanmateix no podem oblidar que el moment actual requereix un reforçament del caràcter universal i solidari del règim de prestacions que eviti situacions de risc social. Uns objectius que, finalment, s'han d'assolir mitjançant la coordinació i la complementarietat de les prestacions pròpies de la seguretat social amb aquelles que preveu la llei de serveis socials i sociosanitaris, actualment en tràmit parlamentari.

Així doncs, el sistema de protecció social andorrà s'estructura en dos nivells, el contributiu de la seguretat social i una segona xarxa solidària de serveis socials que completa la protecció per a les persones i famílies amb recursos escassos.

Les pensions són segurament allà on es pot percebre millor aquesta complementarietat entre les prestacions que ha de donar la CASS i aquelles que ha d'oferir el Govern directament per la seva naturalesa no contributiva. D'aquesta manera, la reforma de la seguretat social planteja que, a partir de l'entrada en vigor de la nova llei, els complements no contributius de les pensions de jubilació que fins ara gestionava la CASS siguin substituïts per pensions de solidaritat per a la gent gran, a càrrec del Govern i subjectes a criteris de necessitat social. En aquest punt, cal aclarir que la CASS continuarà abonant els complements no contributius a aquelles persones que ja els percebien. D'altra banda, és important remarcar que les pensions de solidaritat s'equipararan al salari mínim interprofessional per garantir uns ingressos bàsics per viure.

Pel que fa a les pensions de viduïtat, la CASS continuarà gestionant els complements no contributius ja atorgats i els de les vídues menors de 60 anys. A partir d'aquesta edat, les vídues podran sol·licitar la pensió de solidaritat per a la gent gran.

La llei de serveis socials i sociosanitaris consolida efectivament les pensions de solidaritat per a la gent gran que no disposa de recursos suficients, però també per a les persones amb discapacitats greus sense possibilitats de treballar. En aquests casos, s'ha de tenir en compte que la pensió d'invalidesa la seguirà gestionant la CASS, així com també un nou complement no contributiu per arribar a un determinat percentatge del salari mínim. La diferència fins a la totalitat d'aquest salari es podrà compensar mitjançant l'atenció social i les pensions de solidaritat.

Quant a les prestacions familiars, aquestes queden reformulades a la llei de serveis socials com una prestació a partir del primer fill a càrrec. Això suposa obrir la forquilla de població a la qual va adreçada aquesta ajuda, ja que fins ara la CASS només valorava els casos amb més d'un fill.

En definitiva, es tracta de garantir la qualitat de la protecció social a partir de la complementarietat de les prestacions facilitades per la seguretat social i aquelles que ofereixen els serveis socials i sociosanitaris. Distingir el finançament de les prestacions contributives de les no contributives ha de ser una mesura que reforci la sostenibilitat del sistema de seguretat social i la responsabilitat de l'Estat a l'hora de garantir la més àmplia cobertura possible davant dels riscos socials presents i evitar situacions de precarietat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.