Sembla que Mariano Rajoy se suma al discurs de Cristóbal Montoro i que comença a donar curs a cert optimisme sobre l'evolució de la crisi. Menys concret que el seu ministre d'Hisenda, el president del Govern ni tan sols assumeix compromisos immediats, sinó que es protegeix parlant a aquestes altures de juliol del ¡2015!: «Estem molt millor que l'any passat, però molt pitjor que al juliol de l'any 2015». Han llegit bé.

Potser aquest diumenge Rajoy estava una mica nerviós per les revelacions del seu extresorer Bárcenas i no va trobar la manera d'expressar-se bé, ni d'explicar-se com sempre s'espera d'un bon president del Govern.

Així i tot, va dir i va reiterar coses que tenen el seu valor, tant com el seu inexplicable silenci davant la corrupció amb què sembla que va conviure durant anys i anys al carrer Gènova. No hi va haver ni un sol esment, tàcit o exprés, als escàndols de corrupció que sacsegen el Partit Popular, cosa que no és de rebut en un país democràtic.

¿Què té llavors valor en el seu discurs a FAES, la fundació del PP que presideix Aznar? Almenys dues coses: una, que el Govern està decidit a ficar-li mà a les pensions, potser lluny de consensos del passat, i dos, que hi haurà reforma fiscal a fons, la qual cosa té la seva lògica, ja que com reconeix ara Rajoy Espanya és un país amb una recaptació baixa en funció del seu Producte Interior Brut, missatge que contradiu la idea simplista d'Aznar de baixar els impostos.

Per molts ajustaments interns que es facin serà difícil que Espanya pugui sortir a flotació sense una reforma fiscal i sense una nova política europea.

L'alternativa a noves pujades d'impostos seria perseguir el frau i l'evasió de capitals, ja que si s'evitessin, la recaptació fiscal pràcticament es doblaria, però els resultats no acompanyen de moment.

L'important: com hi haurà reforma fiscal, toca veure qui pagaran més.

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.