• Es preparen una sèrie de mesures que ens deixaran ben afaitats

Foto: noe

Afaitar-me no és, precisament, un plaer. Més aviat una tortura, especialment ara en ple estiu, a més d'un ritual feixuc i pesat. Res de comparable a la de les dones que utilitzen cera per depilar-se però jo em deixo la cara com si fos Scarface, en una carnisseria digna d'Sweeny todd, el barber diabòlic del carrer Fleet. Per reduir els danys, vaig decidir afaitar-me dos cops per setmana (dijous i dilluns) amb la qual cosa vaig amb una barba casual style, la major part de dies.

També he anat provant tot tipus d'artefactes, bàlsams, ungüents, locions i altres productes perquè això de l'afaitat no és com als anuncis de la tele, on un paio fornit es fa un parell de passades ràpides i ja va ben rasurat, i a punt perquè una noia atractiva comprovi en viu i en directe l'eficàcia de l'after shave, que no té res a veure amb el meu gel d'àloe vera amb vitamina E i oli de l'arbre del te. Hidratant, nutritiu i indicat per les irritacions i altres càstigs i destrosses cutànies que ens fem els homes quan passem la gillette.

Durant molts anys, vaig utilitzar màquines elèctriques que eren excel·lents per oferir-te un agradable pessigolleig matinal però d'una inútil potència rasuradora. Fins que me'n vaig comprar una amb làmines vibratòries que era la més potent del mercat. Tant que la bateria tardava 16 hores a carregar-se i només durava 57 minuts, com si fos la motoserra de la matança de Texas. L'experiència em va abocar cap al complicat terreny de les fulles d'afaitar i els seus capçals mòbils, flexibles, basculants, el disseny ergonòmic, la banda lubrificant i el mànec antilliscant.

Però ni tot aquest full equipe evita que em quedi la cara com un mapa mundi perquè una pírrica maquineta d'afaitar i un trist pot d'escuma tenen en la meva pell, el mateix efecte que intentar matar un dinosaure amb un tiraxines. Si pogués, em deixaria barba de cantautor, de progre o d'intel·lectual. Discreta, ara que ja no es porten les de guerrer assiri o de Valle-Inclán. Encara que no sé si és pitjor el remei que la malaltia. Fa un parell d'anys, els islamistes de Somàlia van prohibir que els homes s'afaitessin la barba per raons religioses ja que, segons sembla, Mahoma va descobrir que amb ella (però sense bigoti) el cel quedava més a prop.

Al mateix temps, es va saber que a la ciutat d'Isesaki, al Japó els funcionaris estaven obligats a afaitar-se la barba per raons ecològiques. Segons els impulsors de la mesura es veu que amb la barba es passa més calor i, per tant, es fa servir més l'aire condicionat. Ja és una constant històrica per part dels governants fiscalitzar les fòbies i els odis de la població cap als funcionaris qualificant-los de vividors, galtes, sangoneres però d'aquí a obligar-los a afaitar-se, hi ha un bon tros. D'altra banda, un grup de dermatòlegs austríacs afirmen que la barba protegeix dels raigs UVA, de l'envelliment de la pell, del pol·len i fins i tot pot prevenir els atacs d'asma.

Tot això ho diuen a la publicació Radiation Protection Dosimetry que s'ha d'agafar amb més precaució que l'avió presidencial d'Evo Morales. Un altre estudi, en aquest cas, de la universitat Southern Queensland a Austràlia alerta que si no t'afaites cada dia s'estenen les granellades i les erupcions facials, a més de les infeccions dels fòl·lids del pèl. Ni aquest ni mil informes més aconseguiran que m'afaiti cada dia, tret dels dos d'obligat compliment i necessaris perquè la meva barba de tio dur passi a ser la d'un paio deixat i que algun veí (o veïna) es converteixi en un nou Schopenhauer quan deia que quan veia un home amb barba, li agafaven ganes de trucar a la policia.

I a tirar una mica d'escuma a la mà dreta, bé, ara en diuen gel per a pells sensibles i antirritació, expandir-lo sobre la cara, no al lòbul de l'orella com faig sempre i anar passant la fulla per sobre de la pell tot fent ganyotes com el peix anomenat wanda. He intentant minimitzar els riscos dutxant-me abans amb aigua calenta i posant-me una crema exfoliant amb extractes de roca volcànica per suavitzar la pell. No hi ha manera. Sempre em tallo. Durant anys i panys intentava frenar el sagnat amb un tros de paper com feia Tommy Lee Jones a la pel·lícula A la vall d'Elah, fins que vaig saber, gràcies a la lectura de la revista Salud alternativa mentre esperava a la consulta del metge, que no afavoreix la cicatrització ni té cap acció antisèptica, de manera que la ferida es pot infectar.

Ara utilitzo pedra d'alum, un sulfat mineral que ja utilitzaven els romans, que frena l'hemorràgia, desinfecta i cicatritza i que es pot trobar en botigues de dietètica o herbolaris i que també pot servir com a desodorant De moment, però, entre cremes netejadores, bàlsams refrescants i olis per facilitar el lliscament de la fulla controlo el meu afaitat. Insisteixo, per al moment, perquè ben aviat entre l'IRPF, l'SGAE i la retallada a la CASS, ens deixaran ben afaitats. I en sec. H

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.