En poc menys d'una setmana hem conegut la sorprenent decisió de José Antonio Griñán de renunciar a ser candidat a la Junta en les pròximes eleccions autonòmiques –un anunci en diferit, seguint la moda imposada per María Dolores de Cospedal–, i la macroimputació de la jutgessa Mercedes Alaya, que investiga els ERO fraudulents en aquella comunitat, i que afecta una vintena de càrrecs i excàrrecs de la Junta d'Andalusia. Segurament mai arribarem a documentar si el pas donat per Griñán ha estat una decisió preventiva, anticipant-se a un escenari processal que el pogués tocar i que el portaria a precipitar un procés que prefereix fer amb assossec i de manera controlada. Però a hores d'ara cada vegada ens resulta més difícil pensar en casualitats.

L'optimista podrà pensar que la jutge està disposada a arribar al fons de l'assumpte, perseguint tot aquell que tingui a veure amb el presumpte frau des del seu origen, encara que no s'hagués lucrat amb ell. Però les imputacions selectives que va realitzant, que arriben sempre al límit de les persones aforades sense sobrepassar, podrien alimentar la llegítima sospita que pretén arribar fins on li sigui possible però sense perdre el control de la causa. Resulta incomprensible que imputi ara a Magdalena Álvarez en la seva condició de exconsellera d'Hisenda per la seva responsabilitat in vigilando i no toqui l'actual president de la Junta que va succeir a Álvarez en el càrrec i va seguir aplicant el mateix procediment. I també és sorprenent que als nous imputats no se'ls acusi d'un delicte concret sinó d'una participació nebulosa que va des de la creació del procediment, que va ser votat al Parlament, fins a la seva administració.

Sembla evident que la responsabilitat in vigilando se substància en l'àmbit polític. I que el que ha de perseguir el jutge és el delicte concret, del que en l'últim acte de la jutge Alaya no trobem indicis. L'escàndol dels ERO fraudulents d'Andalusia és de tal magnitud que requeriria que no es dilati en el temps per sobre de l'estrictament necessari. Si la jutge creu que el frau afecta persones aforades, hauria ja de derivar la causa al tribunal corresponent. Si no, després de tres anys d'instrucció el salt qualitatiu que la ciutadania espera és el de veure asseguts als presumptes culpables a la banqueta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.