Confesso que sento uns desitjos terribles d'agafar, amb les mans a la massa, a un delinqüent que obre la bústia de la correspondència del meu domicili, obre les cartes, tafaneja en el seu interior, i realitza fotocòpies d'aquells textos que li semblen més interessants .

És molt difícil que el pugui atrapar, perquè és el mateix que, si li ve de gust, grava les converses que duc a terme pel telèfon mòbil, i aquests delictes a la intimitat, aquest atropellament a la meva llibertat, aquest ultratge al dret a la meva intimitat, ho fa algú amb el coneixement d'un tipus molt poderós i amb una enorme influència: un tal Obama, president dels Estats Units.

La abús el duu a terme Estats Units en nom de la seguretat, però també els terroristes cometen crims en nom de la suposada llibertat dels pobles, i posen bombes i assassinen, justificant les seves accions criminals en falses premisses de contrarestar l'opressió en els seus territoris .

I això és, precisament, el que més em sorprèn: el cinisme d'Obama per no demanar excuses per la pressa, l'entestament en justificar l'abús, insistint que gràcies a semblant vexació s'eviten actes de terrorisme. És una fal·làcia portada a àmbits hiperbòlics, la mateixa que serviria per justificar que per neutralitzar d'una vegada per totes els morts en carretera es prohibís la circulació de vehicles.

Obama va visitar la cel·la on Mandela va estar pres gairebé quatre lustres. I va pronunciar un discurs sobre la llibertat, però la llibertat és també la dels que vivim en països lliures, la dels qui ens hem guanyat el dret a parlar i escriure lliurement, sense que algú ens escolti o ens llegeixi, sense que un desconegut obri la nostra bústia de correu i olori en les cartes que ens han enviat.

No només em sorprèn Obama, perquè em sorprèn també la passivitat amb què els partits que semblen ser tan defensors de la llibertat s'han callat com gossos domesticats. M'admira que organitzacions tan susceptibles davant el més lleu comentari sobre l'orgull gai, o tan primmirades amb qualsevol comentari sobre el feminisme, guardin un mutisme tan còmplice com el de Google, aquest silenci que ajuda al delinqüent a cometre aquest abús contra la nostra dignitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.