El cas Bárcenas enverina els somnis de la cúpula del Partit Popular. Hi ha dirigents que, com Arantxa Quiroga o Esperanza Aguirre parlen i diuen obertament que se senten avergonyides per les històries que es van coneixent però hi ha altres que, com el mateix president del Govern, callen i fan com que el cas no va amb ells.

És l'estratègia del «ja escamparà». Una tàctica que en altres registres li ha donat bons resultats a Mariano Rajoy però que en aquest assumpte és de dubtós pronòstic perquè des del moment en què Luis Bárcenas va entrar a la presó hi ha una variable que no controla. Un home a la presó és una bomba en potència, un artefacte que pot esclatar en qualsevol moment en forma de confessió per obtenir millor tracte judicial o perquè sentint abandonat –a la manera de Samsó–, decideixi portar amb si a uns quants filisteus. Què Mariano Rajoy, i amb ell alguns dels dirigents veterans del P –començant per Javier Arenas– fingeixin no estar preocupats per la sort carcerària de qui fins fa sis mesos estava en nòmina i era el tresorer del partit, és una forma de donar cos a una pràctica molt estesa entre la classe política nacional. Em refereixo al cinisme. Perquè cínic és a dir fa cinc mesos –paraules textuals de Mariano Rajoy– que «Ningú podria demostrar que Bárcenas no és innocent» i traslladar avui, amb displicència, a l'opinió pública que no estan preocupats pel cas i les seves presumibles esquitxades. Les judicials, estan per veure ja que depenen de les no improbables revelacions de Bárcenas sobre l'origen i propietat dels diners guardats en els comptes suïsses xifraTS.

Les conseqüències polítiques estan a la vista de tots: el personal, a través de les enquestes, fa saber que el seu afartament davant els casos de corrupció és majúscul i que la desconfiança cap als polítics s'ha generalitzat. Afartament i desconfiança que es reflecteix en un retraïment dels ciutadans a l'hora de manifestar la seva intenció de vot. Segons els últims sondejos, el PP hauria perdut el favor de més d'un terç dels seus potencials electors. No és consol, tot el contrari, que el PSOE estigui en semblant o pitjor situació vista la forma en què alguns dirigents del partit–Griñán al capdavant–, fan com que l'assumpte dels ERO d'Andalusia no va amb ells. És un altre exemple d'aquesta tendència al cinisme que, com dic, caracteritza bona part dels nostres polítics. Cinisme que acabarà passant factura a les urnes i, en algun cas, potser també en els tribunals. Al temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.