Tampoc és tan estrany que un partit em què les comptabilitats i finances han estat en mans d'un Luis Bárcenas durant més de 20 anys portés on va portar, a la ruïna, les Caixes d'Estalvi sota el seu control, i, si les coses segueixen així, el país sencer. Tot i que els incondicionals del PP pretenguin colar de matute la idea que Bárcenas és, simplement, una poma podrida en un cistell de fruita immaculada, un tipus que va sortir granota, la veritat és que el partit de Rajoy podia haver triat per als càrrecs de gerent i tresorer, sense més, a una persona honrada. També podia haver posat a Caja Madrid a algú que no fos Blesa, i a Bankia a algú que no fos Rato, i en el ministeri d'Economia a algú que no fos De Guindos.

Mentre Bárcenas, finalment a bon segur, tira o no tira de la manta destapant no els seus peus, que ja sabem per on caminaven, sinó dels seus beneficiaris, i el fosc món de donacions, sobres, comissions, mossegades i liquidacions diferits que amb prou feines hem començat a albirar, es pot, en el interí, reflexionar i indagar sobre la complexa relació entre el partit que governa i els diners, no tan complexa en realitat. Li agrada. Li agrada molt. Bárcenas va idear una manera, que tant de bo ens l'expliqui en detall, d'enxampar gairebé 50 milions d'euros mentre portava els comptes del PP, Blesa va organitzar el desviament massiu dels estalvis de la gent a les butxaques de Caja Madrid, que estaven tremolant, Rato va tirar endavant amb aquesta moto sense rodes i sense carburador, i De Guindos, que després del MOU encara gosa presentar-se en públic, es va inventar allò de la «lleva», que ve de treure, els estalvis i els patrimonis de les persones decents , i, havent agafat el gust, ja no ha parat fins treure-se'ls tots. Diuen els afectes que el PP respira alleujat després de la detenció i empresonament preventiu de Luís Bárcenas. Jo no respiraria tant. Ni tan alleujat. La Justícia, que sembla haver reparat fermament en la idea que també cal presentar la mà a qui manega molt, és a dir, no només a les criatures del rierol, està embalada, i pot aficionar-se i perseverar en aquesta funció que la societat desesperada , desemparada, estafada, fastiguejada, indignada, li reclama a crits.

Per a més informació consulti l'edició en paper.