Són temps dolents per a la lírica. La música que sona ara la produeixen els aplaudiments dels grans empresaris contents per les reformes laborals que s'han fet i continuen fent-se per Europa. Tenen carta blanca per jugar amb els empleats i convertir-los en desempleats, alliberant-se d'un compromís laboral que és poc més que paper mullat. La poesia ara la trobem als planys d'aquests desheretats del capitalisme, vomitats per les multinacionals i deixats a les mans dels serveis socials, que s'han de pagar amb els impostos de la majoritària classe mitjana. Les estadístiques de les grans empreses no saben de drets, perquè a les plantilles no hi ha treballadors sinó presoners del sistema que poden ser reemplaçats, en qualsevol moment, per altres de més barats. El poble sobirà està en mans dels governs que amb majories absolutes fan i desfan a voluntat. I els governs estan en mans dels grans grups financers i de les transnacionals, els consells d'administracions dels quals imposen la dictadura del mercat. S'està imposant l'estètica dels diners vermells guanyats a sang i foc als governs i als ciutadans en una permanent batalla pel poder. Aquell vell ideal de la llibertat i la democràcia que pensàvem que havíem guanyat i que ens havia convertit en homes amb dignitat, s'està morint poc a poc, aixafat per la ignomínia dels beneficis per a un grup selecte d'explotadors amb esmòquing. El cant sonor dels humanistes exalçant les virtuts de la fraternitat humana ja no vol ser escoltat pel tot poderós mercat que vol transformar els ciutadans amb drets en presoners amb obligacions feixugues al servei dels diners. L'economia s'ha convertit en un drac capriciós que vol menjar-se tot allò que se'l posi davant. Aquesta regressió a l'època medieval intenta convertir en súbdits indefens els constructors d'una societat en altres temps homes lliures. Les dificultats s'han tornat excuses per excloure l'individu, cada vegada més a prop de la marginalitat. Es considera les persones massa cares per a un model que vol aconseguir beneficis passant per damunt del que faci falta. Mentre les gran empreses estan pagant un preu molt baix pel seu lucre, la societat està pagant un preu massa car, que no fa més que escampar la pobresa. El mercat laboral s'ha convertit en un camp de treball vigilat pels guardians de la cobdícia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.