Foto: EL PERIÒDIC

Carlos Floriano s'ha posat molt nerviós, sens dubte perquè és conscient que el seu partit està cada vegada més acorralat pels escàndols de corrupció, incomptables i impossibles de minimitzar malgrat els embolics per aconseguir-ho. De no ser pels nervis, no se li hauria ocorregut dir aquests disbarats fantasmals sobre una pretesa causa general sostinguda en insídies deslligades pel jutge Ruz contra el PP, sense citar el nom del magistrat.

Molt diferent l'actitud d'Arantxa Quiroga, la nova presidenta del PP basc, que davant de Rajoy i de tota la cúpula es va mostrar tan exemplarment contra la corrupció que els afecta, sembla que referida especialment al cas Bárcenas però que ho abastava tot.

Quiroga ha estat valent i ha prestat al seu partit el millor servei a l'instar-lo a una urgent regeneració. Gürtel, Bárcenas, Carlos Fabra, Blasco, imputats valencians, sobresous, Alacant, aquests viatges facturats per Correa a la Moncloa durant el mandat d'Aznar, ara la imputació als dos exconsellers de Sanitat de Madrid per prevaricació en la gesta privatitzadora, etc., etc.

Dolor agut de cap per al Govern i el seu partit és el provocat per la conducta del ministre d'Educació en general i, en particular, en l'increïble afer antidemocràtic i antiigualitario de les beques. Això que es quedessin sense estudiar els pobres que no arribessin al 6'5 de nota mitjana era massa fort i el ministre va haver de cedir alguna cosa. Wert haurà de dimitir o ser cessat sense tardança si Rajoy no vol que se li vagi per aquí una altra hemorràgia de confiança i de vots, si és que li queda una mica de les dues coses. També aquí el forat és profund dins del mateix PP i de les seves autonomies. Van passar els temps en què en aquest partit tot se silenciava i tot s'obeïa sense dir ni piu. Un altre que de tant en tant mostra les seves discrepàncies és Alfonso Alonso, i no diguem el president extremeny, Monago. Però mentrestant, Mariano Rajoy impertorbable, sense moure una pestanya. Tampoc això li va bé al president del Govern i del partit, encara que ell es cregui el contrari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.