• Hi ha un entorn immediat o de proximitat a Andorra, situat a un radi de 50 quilòmetres

Foto: EL PERIÒDIC

La qualitat i quantitat de relació entre els territoris veïns rau en la seva capacitat de teixir i crear lligams econòmics, socials, turístics, educatius, esportius, lúdics, culturals ... D'influenciar-se unilateralment o mútuament. De necessitar-se i de saber satisfer necessitats. De complementar-se almenys en les seves qualitats. De ser afins o trobar afinitats. De comunicar-se. De cercar-se, per fer vàlida l'expressió que la unió fa la força. I no és precisament que vàgim sobrats de gent, ni els uns, ni els altres, en aquestes contrades pirinenques on les planes, acollidores esperen els seus rius, que fugen rabiosos nord o sud enllà. El mite de les planes, que s'emporta la gent. I al nord més encara, en passar de l'alta muntanya a la plana sense un prepirineu que en faci una transició dolça i sense trencament.

Millorar el veïnatge podria ser-ne la qüestió. Sobretot després dels darrers trenta anys en què cadascú ha volgut ser més ell. França més França, i Andorra més Andorra, com Espanya més Espanya.

Mentre Europa encara és un conjunt de peces en un sac sense encaixar.

Deixant de banda els grans pols francesos com París, Marsella, Lió, Tolosa, Niça, Nantes, Estrasburg, Montpeller, Bordeus i Lilla, dels quals el que més ens irradia és sens dubte París, hi ha un entorn francès immediat o de proximitat a Andorra, situat a un radi de 50 quilòmetres, que constitueix el que en podríem dir el nostre veïnat francès.

Ja en parlava en Josep Fontbernat al final dels anys cinquanta del segle passat. «Aquesta nit el Festival de Prada donarà el seu darrer concert perquè la capital del Conflent rossellonès és per a Andorra la capital cultural». «I com la de la Seu, la festa de Foix és la festa del Comtat, de tota la comarca ... Entre el Comtat de Foix i el Comtat d'Urgell, hi ha les Valls Andorranes que amb els seus llacs, els seus rius, prats i muntanyes, no són altre cosa que immensos braços per a agermanar totes les contrades pirinenques ... En aquest Castell de Foix hi ha una gran part de la història mil·lenària d'Andorra ... Ja us dèiem que tot el que afectava el Pirineu interessava les nostres Valls ja que, cada dia més, Andorra esdevé aquest alt lloc del Pirineu». O també quan citava Ax, l'Arieja, Elna, el Rosselló, Tolosa, Besiers, la Cerdanya, el Capcir, el Fenollet, el Conflent i el Vallespir.

Des de sempre les relacions amb els nostres veïns del nord han estat intenses. Auzat i Vicdesos amb Ordino, d'un costat i Merens i Ax amb Canillo i Porta i Porté amb Encamp de l'altre.

No és només una qüestió d'equilibri entre el nord i el sud, sinó una qüestió de supervivència, i de sentit comú, el no renunciar a relacionar-nos més estretament amb els 180º de territori a l'entorn d'Andorra pel costat nord.

Atansar França és recuperar la normalitat en les relacions de tot tipus que podem mantenir amb els nostres veïns del nord, sense afectacions, anant a buscar-hi allò de bò que tenen i oferint-los allò de bò que nosaltres tenim.

Renunciar a tot el potencial d'impactes positius que se'n poden derivar és absurd.

Viure d'esquena els uns dels altres, una estupidesa.

Si bé es cert que ja hi ha diferents relacions no s'estan aprofitant totes les que podríem tenir ni les que hi ha són prou intenses, com ho podrien ser. Més enllà del que poden fer o facin els nostres veïns per afavorir unes més profundes relacions, ens cal pensar en què hi podem fer nosaltres, per l'interès que hi tenim.

Hi ha dos fets que depenen de nosaltres i hi poden ajudar. El primer és recuperar que el francès sigui una llengua coneguda i parlada per tots els joves andorrans. Avui són una majoria els que no el saben creient que amb l'anglès en tenen prou i això no és vàlid per Andorra. El segon fet és vetllar per incorporar la presència dels nostres veïns francesos en la vida diària de la societat andorrana d'una manera semblant a com hi són presents els nostres veïns espanyols. I no altre cop, per una qüestió d'equilibri, si no de simple interès.

En aquest sentit, i anecdòticament, seria bo que en les emissions del temps per la televisió nacional apareguessin, en el mapa que ens relaciona amb els veïns, igual nombre de poblacions al sud com al nord, altrament sembla que el costat francès sigui un desert, quan és tot el contrari. Com a proposta seria bo que hi sortissin Acs-dels Tèrmes, Vic-de-Soç, Montlluís, Prada, Foix, Tarascon i Sent Gironç. En la seva versió occitana, catatalana o francesa. Les tres són correctes.

I si a més som capaços d'afegir-hi també algun projecte important a llarg termini que ens motivi i faci compartir objectius comuns, millor. Podria ser un bon projecte la creació d'una autovia de tres vies entre Perpinyà i Andorra en previsió de la connexió del tren d'alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller cap al 2030.

O també seria un bon projecte la connexió ferroviària entre Acs-dels-Tèrmes i Andorra la Vella passant pel Pas de la Casa. Es a dir la connexió Londres-Paris-Andorra.

Tenint en compte que ambdós projectes podrien tenir continuïtat cap a Espanya.

El repte d'una Europa més unida, l'eliminació de fronteres i l'obertura econòmica i social d'Andorra ens porten a afrontar el repte de globalització començant pels nostres veïns. I amb més intensitat amb el nord, amb qui tenim un balanç relacional negatiu major, generat en els darrers cent anys i que cal mirar de corregir amb enteniment.

La relació amb els veïns vol una dedicació diària i constant, i si a més de passional la fem de manera intel·ligent, en sortirem tots beneficiat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.