Sempre hi ha un entorn, una conjuntura que marca una època en la qual es circumscriuen les decisions. Doncs bé, l'inici del context fou la crisi financera del 2008, amb la major fallida de la història de Lehman Brothers. La continuació d'aquest tsunami va venir de la mà de l'OCDE, la qual va assumir el lideratge mundial enfront a l'evasió fiscal i de retruc enfront als paradisos fiscals.

Llavors va ser quan va aparèixer qui sempre havia preferit «fer-se el desentès». Algú va assenyalar amb el dit el nostre petit país, i a partir d'aquí, en Nicolas Sarkozy va exigir signar la Declaració de París el 2009, sota pena de deixar el càrrec de copríncep. Podíem haver dit que no, i haver esperat a pagar la qüèstia amb el canvi de presidència, però ens vàrem acobardir.

Després tot va continuar molt ràpidament amb l'aprovació de la llei d'intercanvi d'informació fiscal i la signatura del màxim nombre d'acords per l'intercanvi d'informació tributària.

I en aquest afany d'internacionalització, potser ens vàrem precipitar al signar l'acord monetari amb la UE. Les negociacions començaren al 2004, de forma innocent només per encunyar euros. Però al signar-lo en el 2010, vàrem empassar-nos tota la lletra petita, és a dir, la transposició de tota la normativa europea en matèria fiscal i financera.

Crec que llavors ens vàrem equivocar, però caldrà esperar uns anys per confirmar-ho. La signatura de l'acord va enfonsar tota l'estratègia negociadora per accedir al mercat interior de la UE. Ja ho va advertir al seu moment en Òscar Ribas com a ambaixador especial per les relacions amb Europa.

Les conseqüències d'aquest acord encara no s'estan notant de forma directa. Dimecres passat el Govern va aprovar el projecte de llei per la transposició europea per emetre moneda. Però això només és una dècima part de tota la normativa a assumir.

I al final d'aquest camí, més tard o més d'hora, arribarà l'intercanvi automàtic d'informació fiscal, tal com ho anunciava fa un mes Ángel Gurría, secretari general de l'OCDE: «Haremos un trabajo técnico para tener un lenguaje común de intercambio automático de información». ¿Això què significarà? Doncs que al final, el sector financer del país serà completament diferent. ¿I què està significant ara? Doncs que els bancs del país lluiten, encara que sigui entre sí, per trobar les millors ofertes per comprar bancs a l'estranger, com està succeint amb Inversis Banco.

Per aquest motiu tots aquests canvis, totes aquestes reformes s'haurien d'estar ajustant, monitoritzant i adaptant, fins a reformar les reformes. Si els millors programes d'ajust són aquells que sofreixen canvis, perquè ningú té la bola de vidre. Ara més que mai, hauríem d'estar a sobre els indicadors i les repercussions de les decisions preses o que s'hagin de prendre. Sobretot amb la reforma tributària perquè els canvis que introduirà l'IRPF, aniran molt més enllà de la mera recaptació tributària, accelerant, com si es tractés d'un combustible, tots els canvis en la resta de sectors econòmics i financers.

Per a més informació consulti l'edició en paper.