Foto: EL PERIÒDIC

Després dels nou mesos d'hivern preceptius, vénen els tres mesos d'infern. Contràriament al que el seu nom indica, s'acosta aquella època magnífica, potser amb algun moment de descans merescut, en què tot pren un ritme pausat, s'instaura una moratòria per a les presses i la fi del món deixa de ser imminent. Descans, vacances, temps lliure han estat aspiracions de la majoria de les persones del primer món, que es deia abans, perquè de classe treballadora n'hi ha molta més que de rendista.

L'aspiració, però, va canviant i arriba a invertir-se per l'enorme problema que porta la falta d'una ocupació més abundant i que pugui assegurar el treball com a forma vida digna alhora que de projecció personal. És recomanable seguir amb atenció el curs de les coses perquè tot el que eren guanys sembla que es posen en qüestió, en canvi, no es posen en qüestió les pèrdues, com les energies de cada persona o les petites experiències de la relació, ni tampoc es posen en qüestió les contradiccions d'un sistema que segueix fomentant el consum com a forma de recuperació econòmica, però insisteix en fer-ho sobre els mateixos que veuen retallats ingressos i antics drets. Com a període per a l'observació, l'estiu és el més interessant. Es pot dir que en una espècie de torns, la meitat treballa molt, l'altra meitat descansa. Amb la nova cadència es pot intentar comprovar si la hipòtesi que es poden prendre les coses amb la serenor i distància convenients amb bons resultats és compleix, atès que amb precipitació – si no és confusió– ara mateix queda clar que els auguris són una mica inquietants.

Per a més informació consulti l'edició en paper.