Les queixes dels socialdemòcrates van esgrimir al Consell General, progressistes o no, contra l'acceptació dels comptes de la candidatura de Moviment Massanenc a les últimes comunals del 2011 ara fa uns dies, van resultar sorprenents en molts aspectes.

El primer que saltava a la vista, és com els dos grups polítics que fins no fa gaire en formaven un de sol, que havia arribat a acumular prop de mig milió d'euros en un compte bancari, fruit de les assignacions que rebia com a grup parlamentari al llarg de diferents legislatures –cosa que deixa entendre que no van passar mai comptes ni van tornar els diners que els havien sobrat–, podien indignar-se tant, perquè els números de Moviment Massanenc havien arribat tard al Tribunal de Comptes.

És cert, van arribar tard però, van arribar i estaven bé. Aquesta dada, però, lluny de satisfer l'oposició, va exacerbar-la i algú fins i tot va demanar al Govern que no pagués la subvenció de 6.000 euros a Moviment Massanenc, tot sigui dit, en una mena de rampell que els consellers de DA i el Govern no van entendre però, l'espectador encara menys. Perquè com espectadora del desplegament d'arguments, el primer que em va passar pel cap va ser: ¿com gosen? Són 6.000 euros d'acord, però què hauríem de dir dels 500.000 euros que el PS es va apalancar durant anys.

Estava a la sala i no vaig poder evitar pensar de que si m'hagués trobat en la seva situació hagués optat per fer perfil baix i callar. Perquè si Moviment Massanenc va fer tard a l'hora de presentar comptes, el PS feia anys que feia tard per fer el mateix. El tema s'ha resolt, però no estaria de més que tots els grups parlamentaris treballessin de valent per elaborar una llei de finançament de partits polítics, tal com ha recomanat en reiterades ocasions el Grup d'Estats contra la corrupció del Consell d'Europa (GRECO), amb l'esperança que uns compleixin amb els terminis i els altres actuïn amb més transparència.

I també amb l'esperança que la desafecció que ja separa ciutadans i polítics tampoc no s'incrementi, sinó que els representants del poble en recuperin la confiança.

Per a més informació consulti l'edició en paper.