No recordo qui va dir allò de que «l'educació em persegueix, però jo corro més de pressa». La història de la humanitat és una carrera cap a la millor educació que, de vegades, s'interromp de cop. Com ara. Ens manifestem a favor d'una educació per a tots, demanem més diners per a beques, l'accés gairebé il ·limitat de tots a la Universitat, diem que tenim la generació més ben formada de la història ... ¿Confonem instrucció amb educació? Tinc dubtes que aquesta sigui la generació més ben formada, però estic segur que aquesta societat està perdent l'educació i que els joves reben cada dia el missatge de que la mala educació és la norma, la regla i, el que és pitjor, un bon negoci. Ho veiem a les escoles, on els professors han estat desposseïts de l'autoritat indispensable per al seu treball. Igual que no es pot sotmetre a votació entre els alumnes el pla d'estudis, també és exigible el respecte al professor i la bona educació a les aules.

Els comportaments cívics que no aprenguin a les aules no aprendran fora. I no es poden convertir en normals, actituds i hàbits que són de mala educació. Haurien educar a les llars? Per descomptat, però molts pares desestimen la seva obligació per evitar-se problemes. Els tindran més tard. Els tindrem tots. Però és que, a més, els xavals veuen a la televisió i a internet –les altres escoles– actituds i comportaments impresentables pels quals alguns fins i tot cobren i adquireixen popularitat. Insults, crits, amenaces, defensa de comportaments incívics, exhibició impúdica de bretolades i mentides. Quins comportaments imitaran els que s'estan formant si aquests són els que gaudeixen del «favor de l'audiència»? En els últims temps, els polítics també estan en l'ull de l'huracà. S'ho han guanyat a pols, però també n'hi ha d'honrats, veritables servidors públics. Fa poc, els prínceps van ser escridassats a Barcelona, aquest cap de setmana li va tocar a la reina. I en el fantàstic concert de Miguel Poveda a Las Ventas, un grup d'intolerants va escridassar –sota un gran aplaudiment general– Joan Manuel Serrat i Poveda per cantar en català. La intolerància, la pèrdua de respecte, la pèssima educació, la doble moral, estan a l'ordre del dia. Un país mal educat no és un bon lloc ni per a la convivència ni per al progrés.

Per a més informació consulti l'edició en paper.