PUBLICITAT

Bangkok és ara de color taronja

  • Després del pas dels camises vermelles, un servei públic de motocicletes omple la ciutat del seu color
MIGUEL ROVIRA

Els carrers de la capital de Tailàndia són de color taronja després que els seguidors de diferents moviments polítics els convertissin en un mosaic de tonalitats.

El color més habitual en la malmesa Bangkok després del pas dels camises vermelles per on abans ho van fer els seus enemics, els camises grogues, és ara el taronja de l'armilla que identifica uns 200.000 motociclistes del servei de transport públic.

AMB LA SEVA
moto de petita cilindrada, van d'un lloc a un altre amb passatgers vestits de qualsevol color, però propensos a posar-se roba de "camuflatge" que no els identifiqui amb cap ideologia, després d'aquests mesos de malbaratament cromàtic. Així, doncs, el color taronja de l'armilla del conductor del mototaxi, o motosai, com popularment es coneix, és el que més abunda d'entre aquesta gamma de set colors que per tradició estan associats, cadascun, a un dia concret de la setmana, i que els grups polítics van usar fins a la sacietat perquè se'ls reconegués.

La motosai ha desplaçat del negoci del transport al celebre tuk-tuk, aquell vehicle motoritzat de tres rodes que va ser un símbol de Bangkok i que a causa de l'endimoniat tràfic ara circula per l'extraradi o passeja turistes riallers.

La gent del carrer diu que els conductors del gipó taronja són els ulls i les orelles de Bangkok, en ocasions confidents de la Policia o mercenaris al servei de qualsevol veí disposat a pagar per un encàrrec, encara que aquest no tingui res a veure amb el transport o la missatgeria. "És bastant corrent que em paguin per seguir persones i amb això guanyo uns quants diners", explica Chalerm, de 45 anys i des de'n fa 15 conductor de motosai en un carreró de la cèntrica avinguda de Sukhumvit.

Tot i que per a moltes persones suposa una temeritat fer ús d'aquest mitjà de transport, són una necessitat per a la mobilitat en una endurida metròpoli en la qual vianants i vehicles amb dues, tres i quatre rodes competeixen per un pam d'espai. Els conductors de motosai, la major part procedents de zones pobres del nord-est del país, presten el servei de transport públic més ràpid i barat de Bangkok, que amb 7.600 quilòmetres quadrats, la major part, carrerons, és un laberint que desanima fins i tot els més experts en planificació urbanística.

Sense necessitar un navegador GPS, els conductors de motosai es mouen amb encert i rapidesa, ja que conèixen totes les dreceres del barri en què treballen.

Encara que la seva armilla és taronja, la majoria dels membres d'aquest exèrcit organitzat de motoristes són propers políticament als camises vermelles i al seu major mentor, l'exprimer ministre Thaksin Shinawatra, deposat pels militars el 2006. Per això, durant les protestes que el maig passat van desembocar en enfrontaments amb les forces de seguretat i en disturbis que van causar 90 morts i uns 1.800 ferits, milers de conductors de les motosai van vestir del mateix color que els camises vermelles.

"MOLTS
simpatitzem amb els camises vermelles, però alguns prefereixen els camises grogues", va dir Veraphan, un conductor de 38 anys que somia amb ser propietari d'un taxi.

Aquesta afinitat amb el multimilionari Shinawatra es remunta a l'època en què, sent primer ministre, va ordenar eliminar les màfies que extorquien als grups de motosai, que a més, de vegades, els empraven per a la distribució de droga.

"Llavors havíem de pagar diners al líder del grup, que els lliurava a les bandes que controlaven la zona", va explicar Surin, un altre conductor.

Després de la seva depuració, el negoci de les motosai passa a les mans de l'Ajuntament de Bangkok, que és el que expedeix la llicència i concedeix el nombre d'identitat de cada conductor, a canvi d'una fiança.

Periodista. [email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT