El mal existeix, i és vulgar. Aquí està, miserabilitzant amb la seva presència i la seva veu espantosa les ones, i les pantalles, i els diaris, aquest José Bretón en què ningú repararia si no hagués assassinat presumptament els seus fills i, d'una altra manera, a la mare d'ells. Aquesta, la infortunada Ruth, no descriu al reu davant el tribunal com un monstre, com un tipus corrent, bé que en la seva modalitat xunga. Però els carrers, i les cases, i les famílies, estan plenes de gent així. Maniàtic, impacient, dominador, egoista, fred, acomplexat, cruel, covard, ordinari, inculte, procaç, desconfiat, rancorós, insegur, mentidera, fals ... ¿Quants hi ha així?

No tots, certament, maten als seus fills, sinó només aquells que sumen a la seva extrema vulgaritat l'ingredient, letal en tants casos, de la psicopatia, aquest verí de la ment que aboleix l'empatia, el sentiment, la compassió, però amb el que, segons sembla, es pot rutllar pel món i fins escalar, encara que no és el cas de Breton, altes cotes socials. El mal existeix, però és vulgar. Per ser-ho, per tenir penetrat en les seves diferents formes tot el teixit social, l'oprobi, la injustícia i la violència regnen al món. Bretón, un ínfim, vulgar entre els vulgars, no ha pogut estendre el dany fora del radi familiar, que no és poc per a les seves víctimes, però n'hi ha que, tan torts com ell, sí que poden, i l'estenen, i destrueixen com haguessin estimar.

Les secrecions del mal es filtren cada dia en la vida ordinària, i algunes d'elles fins i tot horroritzen la CEOE. La cúpula dels empresaris ha desautoritzat, per considerar-les feridores fins i tot per la seva sensibilitat, les declaracions d'aquest membre d'ella que atén al nom de José de la Cavada i que s'ocupa, ni més ni menys que com a director, de les relacions laborals. Segons aquest ciutadà, quatre dies de permís, els que la llei atorga, són massa per als treballadors als quals se'ls mor el pare, o la mare, o un fill, o un germà, o el marit, o l'esposa, i han d'enterrar-los i acomiadar-se d'ells. I ho il·lustra dient que avui es va en AVE, no en diligència, i després, davant l'escàndol i la reprovació de les seves parelles, es disculpa sumàriament per si va fer mal alguna sensibilitat. El mal existeix, i és vulgar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.