Podria semblar un xic exagerat però llegint el debat d'orientació del cap de Govern, denota com estem vivim en un moment en que es trobem contra les cordes.

No sabem del tot si ens en sortirem, doncs estem com els boxadors, acorralats reben a tort i a dret, sostenint-nos en les cordes del quadrilàter, mentre intentem actuar prenen les decisions que ens permetin sortir d'aquesta situació econòmicament angoixant.

Hom podria pensar que no estem tant malament, molts continuen cobrant els seus sous a finals de mes, però el cert és que la població ha baixat amb duresa, perquè els llocs de treball no deixen de disminuir un tres per cent anualment des de fa cinc anys. Les empreses, en la temporada baixa (que cada vegada és més llarga) no arriben a finals de mes, i moltes a finals d'any acaben en pèrdues, després d'anys amb reduccions de les despeses. Els assalariats i els empresaris cobren cada cop menys, i els que no tenen feina o marxen, o ho tenen molt difícil, com denoten els 19 milions d'euros en despesa social.

Contra les cordes, i continuant rebent cops, ens trobem en un moment en que s'implementa el marc fiscal, tant per a les empreses, com per a les persones. Si l'impost de societats ja està en marxa, l'IRPF s'aplicarà en breu, i no deixarà escapar a ningú per les rendes del treball, que a través de la CASS serà el més fàcil de recaptar, passant tothom per caixa.

Contra les cordes també estem en les relacions internacionals, d'una banda es va haver d'aprovar els intercanvis d'informació fiscal per salvar la plaça financera, i d'altra banda, per aproximar-nos a la Unió Europea i accedir al seu mercat interior, vàrem haver de signar l'acord monetari. I en aquesta corrent, encara no sabem si finalment podrem salvar algunes de les famoses especificitats andorranes.

Contra les cordes també estan les administracions públiques, en un moment on és ineludible reorganitzar les competències entre els comuns i el govern.

Però contra les cordes, l'habilitat política d'aquest govern és indubtable, i així ho demostra amb la reforma de la llei de la CASS. Les cotitzacions queden igual al 20% incrementant les cotitzacions per vellesa i reduint les de malaltia. Ara estableix el marc, però posposa les dures i ineludibles mesures per més endavant. Una filosofia que només podrà mantenir aquest any.

A meitat de legislatura, ens trobem encara contra les cordes. Continuant rebem cops a tort i a dret. Tots. Des de la ciutadania de a peu, als assalariats, els empresaris, els polítics i les institucions. En aquesta situació, fora bo, entendre'ns i no donar-nos més cops els uns contra els altres, perquè sinó algú sortirà malparat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.