Ha de resultar bastant dur anar a dormir un dia creient que ets un valent gudari i aixecar-te constatant que ets un bàrbar criminal, que s'ha dedicat a assassinar homes, dones i nens, o informat a d'altres perquè cometessin la bestialitat.

Ha de ser estupefaent passar d'heroi a malvat i, sobretot, observar com aquest arbre sacsejat a base de pegar trets al clatell i prémer botons per rebentar a éssers humans o deixar mutilats, ja no té cap nou a terra, perquè se les han emportat els que els van fer creure que serien gloriosos paladins de la independència.

Per aquest motiu els recollidors de nous, els aprofitats del currículum criminal dels assassins, no s'atreveixin a condemnar el que van fer, per dues raons: perquè seria massa cinisme i perquè, en el fons, els tenen por, a causa que s'han quedat sense llegenda gloriosa, però encara tenen les pistoles.

Tots volem que cicatritzin les fondes ferides del País Basc i que es construeixi la pau, però això no pot fer-se sobre la mentida, sobre la falsedat que els delinqüents fugits ho van fer per escapar de la repressió política i sobre l'amnèsia d'unes salvatjades a les que va contribuir poderosament una burgesia que va mirar hipòcritament cap a un altre costat, o, sense metàfora cap, que va seguir jugant la partida de mus, hores després que un dels membres de la partida fos assassinat.

Cal cicatritzar, però sense reescriure una història vergonyosa on, com passa sempre, es va aliar la complicitat covard amb els torturadors protagonistes, la temerositat que va encunyar el «alguna cosa hauran fet» amb l'eficàcia dels sicaris que no dubtaven a rebentar a nens als seus bressols. Però quan es pretén cicatritzar amb fal·làcies i crear un relat de la història ple de mentides, als que ja estàvem a punt d'oblidar se'ns regira l'estómac, la indignació ens demana combat, i una rebel·lió que crèiem adormida ens omple de còlera, és a dir, que aquest intent de frau és tan insultant que en lloc de cicatritzar reobre la ferida, i la mostra més horrible, repugnant i descarnada que mai.

Per a més informació consulti l'edició en paper.