Foto: EL PERIÒDIC

Bé, sembla ser que, després de més d'un segle de dubtes i negatives, finalment hi haurà la possibilitat d'obrir un Casino a Andorra. Encara que continuïn existint molts detractors d'aquest ja ancestral projecte. En altra època van ser motius religiosos i morals promoguts per un enfuriat copríncep espanyol, el bisbe Caixal, qui es va negar rotundament a l'obertura d'un centre de perversió pels perjudicis que, segons deia el prelat, causa el joc en la moral de les persones. Aquest rebuig va trencar les il·lusions d'uns necessitats andorrans que pensaven, amb raó, que un casino portaria molts diners al país. Però, també causa greus perjudicis l'alcohol si no es pren amb moderació, i no estava prohibit. Ara, a més, s'afegeixen motius polítics com, per exemple, que un casino pot servir per blanquejar diners.

Però penso que ja en ple segle XXI ha arribat l'hora de legalitzar el joc a Andorra. Perquè, a més, com ja sap tothom, el joc a Andorra ja existeix. Tenim loteria, encara que sigui d'un altre país, Euromilions, dos bingos, etc. Però a més, tothom coneix les partides de cartes il·legals que s'organitzen gairebé en tots els bars d'Andorra. Doncs, més val legalitzar el joc i que es jugui en el lloc adient. A més, veritablement, deixant de costat les qüestions morals, penso que un casino atrauria molts turistes a Andorra.

De la meva part, la veritat és que odio anar al bingo, penso que he entrat unes quatre o cinc vegades des de que es van obrir i els trobo avorridíssims. Respecte al casino he entrat a varis quan surto de vacances. M'agrada jugar al Black Jack, perquè és un joc en el qual participes: pots demanar més cartes o plantar-te. És la teva decisió. Però com que no faig apostes superiors a un euro mai he perdut gairebé res. Només jugo per passar una estona.

Per acabar, afegir que si realment obren un casino a Andorra, entraré una o dues vegades, més que res per curiositat, per veure com funciona i l'ambient i ja està. Potser, amb amics, en alguna data assenyalada com les Festes de Nadal. Però no penso jugar-me els diners al país. ¿Per què? Simplement perquè és una activitat que faig molt poques vegades, una cosa excepcional, com ja he dit abans, i prefereixo deixar-la per a les meves vacances, si hi ha un casino a prop. No penso mai fer temptatives d'enganxar-me al joc. Hi ha activitats molt més interessants i menys addictives. Però jugar o no jugar és la decisió de cadascun, amb moderació res és dolent. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.