• Fa 50 anys de la publicació del llibre que més enllà del manual escolar forma part de la memòria col·lectiva

Enguany fa 50 anys de l'aparició del llibre Andorra, el meu país, quelcom més que un manual escolar andorrà o de formació bàsica andorrana. I no només perquè també va ser utilitzat pels adults nacionals que volien relligar-se al seu país accedint a coneixements bàsics que no havien pogut abans gaudir, o pels adults residents no andorrans que volien de manera ràpida i senzilla, conèixer millor el país d'acollida que havien decidit també fer-se seu. Sinó perquè va omplir un buit i va ser el primer que de manera simple, esquemàtica i fragmentada presentava el contingut bàsic de l'andorranitat: la pàtria i els seus símbols, la geografia, la història, les institucions, els usos i costums, les manifestacions culturals i populars com el patrimoni artístic, les tradicions i el costum, les llegendes del país, un quadre sincrònic dels principals esdeveniments andorrans situats en la història universal i un llistat d'efemèrides. I ho va fer abans de l'inici del procés d'andorranització pel Consell General amb els primers fascicles de Formació Andorrana el 1974. De fet en va ser el seu precursor. Va constituir el manual de lligam i de referència a emprar per tots els escolars d'Andorra dins dels diferents sistemes escolars. Era una fita més després del Manual Digest el 1748 d'Antoni Fiter, del Politar Andorrà el 1763 d'Antoni Puig i de Les Valls d'Andorra el 1946 de Bonaventura Riberaygua, en la conscienciació nacional però aquesta vegada adreçada als escolars. Moltes generacions d'andorrans vàrem tenir la sort de poder comptar amb Andorra, el meu país i gràcies a ell poder conèixer i participar d'uns materials comuns que han forjat l'Andorra moderna, el nostre país.Aquest «meu país» ha estat clar per a fer-nos sentir «el nostre país».

Ha estat un referent aglutinador de la consciència nacional andorrana a nivell individual en les generacions que el 1993 van haver de votar l'acceptació d'una consciència nacional andorrana col·lectiva major en la Constitució. Cal mencionar les 4 persones responsables de la seva realització. L'inspirador Antoni Aristot i Gomà, que era conseller i secretari de la Junta de Cultura del Consell General, en va tenir la iniciativa i va dirigir l'obra. Les inquietuds que tenia per a fer evolucionar el país els anys 1960 es mantenien en els anys 1970 quan exposava a Andorra 7: «Estem mancats d'una consciència col·lectiva de valors essencials, i aquesta manca de consciència ens fa refractaris davant de la vida i dels fets i ens situa en una posició de desconfiança i autodefensa, de tal manera que els nostres actes s'efectuen insconscientment més en contra de l'evolució que al seu favor. Dels problemes importants se'n parla tímidament. I qualsevol motiu és sempre bo per allargar-ne la solució. Això, traduït a la pràctica, fa que representem la imatge d'un poble sense cohesió, indecís, dispers, impotent i quasi al·lèrgic als afers públics importants i que està molt lluny d'assolir la majoria d'edat». O al Poble Andorrà diria que és per la manca d'adaptació i assimilació del progrés i evolució social, política i econòmica, mundial i local, que hem sofert els últims 20 anys i per la manca d'estructures administratives adequades i per la manca dels valors essencials que formen una consciència col·lectiva, que dóna a cada poble la personalitat política necessària per autogovernar-se d'acord amb la seva idiosincràsia particular. Aquesta consciència col·lectiva, els valors essencials de la qual, polítics i patriòtics, haurien de ser, en part, vinculats a les escoles, difícilment els andorrans poden adquirir-la...» El text va ser produït per Albert Puigoriol i Lladó. Aquest també va escriure el 1963 Andorra turística amb la seva esposa Jacqueline en català, francès i anglès, el 1965 Els andorrans en català, castellà i francès i el 1967 Andorra, monuments i paisatges amb textes en francès, català, castellà, anglès i alemany i el 1969 Andorra. Pintura romànica amb textos en castellà, català, francès i anglès. Va ser col·laborador de la revista Neu de l'Esqui Club Envalira i més tard Esqui Club d'Andorra que va aparèixer entre 1952 i 1971.Sembla que hauria estat mestre del quart d'Arinsal. La revisió va ser a càrrec de Dom Justí M. Bruguera, monjo de Montserrat i de nom Jordi Bruguera i Talleda. Fou director de l'editorial Abadia de Montserrat entre 1954 i 1961 i director literari de la Bíblia de Montserrat (1957-1970), impresa a Andorra per l'Editorial Casal i Vall. Va néixer a Barcelona el 1926 i hi va morir el 2010. Fou llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Munic i en filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Va publicar Les homilies d'Organyà el 1989 amb introducció i versió adaptada al català modern i amb glossari. Va realitzar diversos diccionaris i altres publicacions. I els gravats, en nombre d'uns 44, foren fets per Pere Canturri i Montanya, historiador i polític, nascut el 1935 a Fhasa (Encamp), fou mestre a Arinsal entrant a treballar a l'administració general el 1959. Ha realitzat diverses publicacions i conferències. Organitzà els campaments del Consell General als anys 1960 i ha tingut un paper destacat en la defensa i recuperació del patrimoni artístic nacional. El 2003 es va fer una reedició d'Andorra el meu país. La qüestió, però, avui és, ha tingut continuïtat aquest primer manual escolar en la formació de tots els escolars d'Andorra a nivell individual a través de l'elaboració d'uns materials comuns orientats a forjar la cohesió nacional de la col·lectivitat andorrana que pugui fer front als reptes de globalització i postconstitucionals que ens prepara el futur? 

Per a més informació consulti l'edició en paper.