Foto: EL PERIÒDIC

Tal i com comentava la darrera setmana en aquest espai, la crisi immobiliària fa cada dia més víctimes a Europa. Les solucions dels usuaris passen sovint per la solidaritat familiar i es retorna –pels qui poden– a l'aplec de vàries generacions sota un mateix sostre, mentre que d'altres amb menys possibilitats en aquest àmbit opten per retornar a la joventut, compartint habitatge amb amics o coneguts o, fins i tot, s'atreveixen a muntar autèntiques comunes com a la millor època hippy dels 60 i 70.

Com que el món ha evolucionat, però, ara s'està fent camí cap a un concepte d'allotjament més vendible i bon nombre de gabinets d'arquitectes opten per treballar «l'habitatge participatiu» (co-housing), tant en l'àmbit urbà com suburbà, una pràctica ja comuna a alguns països nòrdics.

Tot i que podríem pensar en precedents poc gloriosos com els apartaments de vacances a temps compartit (time-sharing), ara es desenvolupa un sistema en base, no a un lloguer o a una venda, sinó a compartir uns espais i pagar en funció de l'ús d'aquests espais, un projecte gestionat per diverses famílies, que treballen en col·laboració, per la construcció o la renovació, realitzada mitjançant un projecte responsable, tant en l'àmbit mediambiental com social.

La gestió és similar a la d'una comunitat de propietaris, un col·legi major o centres per a la tercera edat, on es busca les millors tarifes i serveis per tal de fer més competitiu el funcionament.

Els espais comuns poden incloure des de garatge (amb taller mecànic), servei de bugaderia, guarderia, biblioteca, sala d'esport, sala de jocs, una única connexió a internet, o fins i tot un hort, i permet també explotar les àrees d'experiència de cadascú, (mecànic al garatge, estudiant al servei de bugaderia, professor jubilat a la biblioteca, etcètera,) ocupant persones que estan a l'atur, estudiants o jubilats per gestionar aquests espais comuns.

Un canvi d'hàbits i mentalitats necessari en el món actual: compartir tot allò que sigui possible per perdurar o sobreviure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.