El recent suïcidi d'un ancià a Pontevedra, estafat i arruïnat per les obligacions subordinades d'una caixa nacionalitzada i sota el control del Govern, no haurà de caure sobre la consciència dels que van tramar, executar, consentir i consagrar la despulla dels béns d'un milió de famílies espanyoles, ja que aquests malfactors no tenen cap tipus de consciència. No pertanyen al gènere dels bandits sentimentals que es tatuen, al braç o al pit, el clàssic «amor de mare» o el nom de la que un dia els va trencar el cor, ni al dels que suen i tremolen abans de l'atracament per si els surt malament, ni al dels llançats al delicte per la droga o per la mala estrella d'haver vingut al món i criar-se en el rierol, sinó al dels nascuts de la gelada còpula entre el pitjor de la política i de la banca.

El jutge Fernando Andreu de l'Audiència Nacional, un cop desmuntada exquisidament l'oposició de la Fiscalia a admetre a tràmit, al costat del procediment que se segueix contra Bankia, les querelles per l'estafa de les preferents, obre la via que a les víctimes se'ls havia negat fins al moment, la que condueix a la imputació, processament i eventual càstig dels que han perpetrat presumiblement el major robatori al poble espanyol de la història recent. Perquè això, el terme de la impunitat en un dels seus més assenyalats santuaris, també ha de servir no només als que per la via civil pugnen per recuperar el que els van sostreure, sovint el producte de la feina de tota una vida, sinó a la societat espanyola en el seu conjunt, reduïda per sempre a la condició de ramat de triomfar definitivament i consolidar aquest brutal atemptat a la seguretat jurídica de les persones.

Les querelles contra Bankia per l'estafa que algunes de les Caixes integrades en ella van perpetrar amb la comercialització a particulars de productes indesxifrables destinats a arrabassar els seus estalvis, apunten indiciàriament a la comissió de mitja dotzena de delictes execrables: estafa, estafa d'inversions, apropiació indeguda , publicitat enganyosa, administració fraudulenta o deslleial i maquinació per alterar el preu de les coses. Fins aquí s'ha arribat per la cobdícia sense fre de la plutocràcia, però hi ha qui, com l'infortunat ancià de Pontevedra, que no han pogut arribar per veure-ho.

Per a més informació consulti l'edició en paper.