Foto: EL PERIÒDIC

Ahir el Consell General va aprovar dues lleis històriques, la Llei del comerç i la Llei de competència efectiva i protecció del consumidor. De fet, portem més de vint anys intentant tenir una normativa pel comerç, discutida en infinites reunions. I és completament necessària perquè regularà més del 20% de la nostra l'economia. Prohibeix l'intrusisme, regula les diferents tipologies de venda, les franquícies i dóna garanties en la venda de producte. Unes garanties que es complementaran amb la Llei de competència efectiva i protecció del consumidor.

La regulació de les rebaixes, un dels temes més debatuts de sempre, s'ha acabat adaptant a la situació de crisis actual, al no determinar un calendari de rebaixes, i així donar llibertat als empresaris per gestionar la venda dels seus estocs de la manera més propícia, sempre i quan es doni tota la informació als clients.

La llibertat de preus, també un tema molt polèmic, sobretot en sectors com l'hoteler o en el de la distribució de carburants, s'ha acabat prohibint la venda per sota del cost o les pràctiques concertades d'empreses que falsegin la competència efectiva de l'economia de mercat.

La feina però no s'acabarà aquí, se li gira feina pel Govern, no sols per aprovar els reglaments corresponents, sinó bàsicament per vetllar pel compliment de les normatives. Al no haver-hi un òrgan que vetlli per la competència, o al no haver-hi un calendari de rebaixes, tothom podrà fer el que desitgi, i si bé, serà més fàcil per al comerciant i per al consumidor, no ho serà tant per al Govern perquè només serà coneixedor de les males pràctiques quan el consumidor o l'empresari l'informi. Per tant, quan actuï d'ofici, potser serà massa tard, però llavors, al Govern no li hauria de tremolar el polze per aplicar el règim sancionador que arriba als 60.000 € en la llei del comerç, i als 100.000 € en la de la competència efectiva.

Una altre punt d'inflexió d'ahir va ser l'aprovació del projecte de llei per regular el joc. Amb aquesta es posa fi a tota una història de conflictes que es remunten al 1849. Va intentar-ho el síndic Guillem d'Areny Plandolit poc anys més tard, però l'oposició del Consell General i de França van aturar els diferents intents. Ara, al segle XXI, caldrà veure quin encaix tindrà un casino al país, tot i que tot porta a pensar que serà un complement idoni al turisme.

De totes maneres aquestes lleis s'haurien de completar amb l'ampliació de les franquícies duaneres i dels límits de diner en metàl·lic. De res serveix potenciar el comerç o instal·lar un casino, si els turistes tenen una limitació per emportar-se a casa de 900 € en productes comprats a Andorra, o una limitació de 10.000 euros per creuar la frontera.

Per a més informació consulti l'edició en paper.