• El sector navega per aigües revoltades, a la competència del comerç andorrà s'hi afegeixen les grans cadenes

Foto: TONY LARA

El petit comerç de la Seu, el sector botiguer per entendre'ns, navega per aigües cada vegada més revoltades. A la competència del gran comerç andorrà s'hi afegeix la presència incrementada de les grans cadenes de supermercats, la disminució de vendes per les circumstàncies econòmiques generals i la d'un element relativament nou, la previsió d'una certa descomposició del teixit comercial radicat al casc antic. L'única nota positiva encara que poc tradicional és la irrupció d' establiments comercials coneguts com «xinesos», fet que significa que encara hi ha inversors que creuen en el sistema botiguer tot i que adaptat a noves formules de treball i vinculat a distribucions comercials molt apropades al sistema de franquícies.

El problema que exposo rau, doncs, en la perspectiva comercial que a curt termini presenta el casc antic de la Seu. Aquest sector urbà no té gaire bona peça al teler. Comencem per la zona del carrer dels Canonges, una joia urbana que no es tradueix en vitalitat comercial per a la major part dels locals. Aquí no hi ha altre recepta que una forta inversió pública per tal de tornar a dignificar els immobles que més han sofert alguna degradació i una campanya ben programada per revitalitzar activitats d'artesania i fins i tot de restauració. Qui no recorda passades campanyes municipals que ara caldria tornar a fer?

Caldrà, però, esperar que les finances municipals i les de la Generalitat permetin accedir a un nou pla de xoc. Resem perquè el malalt, malgrat la seva gravetat, vagi aguantant un temps més. Anem al carrer Major, més ben dit el que es podria definir com a zona del carrer Major, que fins fa ben poc ha jugat, i encara potser juga, la funció d'allò que se'n diu artèria comercial de la Ciutat. Aquí és, en la meva opinió, on es lliura la batalla de la imatge comercial de la Seu. Les formules de revitalització han de ser diferents de les del carrer dels Canonges perquè la situació comercial és més favorable.

A més, que el carrer Major, per la seva situació emblemàtica, tingui una oferta comercial ben digna beneficia en general el comerç de tota la Seu, i es vulgui o no, la seva imatge contamina la de tota la ciutat. El malalt, per altra part, i seguint el símil sanitari, tampoc té una situació tan greu com la dels Canonges. Al Carrer Major les receptes encara es poden veure en clau de present. Davant de la situació actual Ajuntament, Unió de Botiguers i els mateixos comerciants tenen molt a dir. Crec que caldria anar cap a una assemblea de tots els sectors implicats i intentar fer un bon esforç per aportar idees que puguin revitalitzar aquesta àrea comercial. Recordo una antiga idea de transformar el Carrer Major en una gran galeria comercial on els diferents comerços ajustessin alguns trets de la seva imatge individual en favor d'una imatge unitària global.

També els bars i restaurants de la zona podrien dir la seva tot ampliant, en determinats dies, la zona ocupada per taules i cadires. També caldria empènyer les solucions per emplenar els solars que actualment semblen emblemes d'una situació de decadència.

Els temps avancen o si més no, transcorren i fan evolucionar les ofertes i les demandes comercials. No podem recuperar, ni de fet ens interessa, la gran activitat artesana i botiguera dels anys cinquanta i seixanta. Tampoc podem anar frontalment contra els interessos de les cadenes de supermercats, símbols d'un poder comercial inevitable, ni contra els diferencials fiscals d'Andorra. No ens ajuda gens ni mica l'esfondrament actual del consum que torpedina tants i tants establiments.

Queda un marge estret per a una innovació que alleugeri la situació negativa en què estem. Cal ara més imaginació que mai. Cal més implicació dels nostres polítics locals en aquesta temàtica. Cal més empenta de les nostres associacions. Cal una política de discriminació positiva dels consumidors locals cap als establiments del centre històric...Cal que torni un creixement econòmic... Cal que Sant Sebastià i Sant Ot tornin a influir en allunyar situacions negatives d'aquesta ciutat que els venera i els festeja el vint de desembre i el set de juliol.

Per a més informació consulti l'edició en paper.