A Espanya es juga tant amb els números de l'economia que és comprensible que molta gent s'emboliqui amb les grans xifres. Potser els qui practiquen aquesta manera d'actuar no busquin tampoc un resultat diferent, sinó més aviat trobar algun salvavides en informacions parcials o calculadament segmentades. És estrany trobar polítics que aportin context a l'economia, uns perquè no volen –senyal que no els interessa– i altres perquè ni tan sols saben.

Una cosa així està passant aquests dies a Espanya amb els impostos, objecte d'una polèmica artificial entre els que els volen baixar –Aznar i Aguirre–, els que diuen que els agradaria baixar però els pugen –Rajoy i Montoro–, i els que critiquen a tots dos, sense donar alternatives, ni explicar el fons de les coses: Rubalcaba i Cayo Lara, entre d'altres.

L'única realitat és que els impostos pugen i els salaris baixen, i que aquesta tendència, lluny d'haver-se frenat, segueix caminant. Però que pugin els tipus dels impostos no vol dir que augmenti la recaptació, ja que aquesta va caure en picat a causa de la recessió, és a dir, a la falta d'activitat, i també al frau derivat de tanta economia submergida.

¿Què és el que ha canviat de fons entre els bons temps i l'actualitat? Molt senzill: la recaptació de l'Impost de Societats, que és on està el veritable problema fiscal espanyol, encara que poques vegades es diu. Les dades així ho demostren: el 2007 es van recaptar a Espanya per aquest impost que paguen les empreses prop de 45.000 milions d'euros i el 2011, a causa de la caiguda de l'activitat, només 16.600 milions. Gairebé 30.000 milions menys.

Els altres grans impostos van cedir terreny, però no tant, ja que mitjançant pegats i pujades dels tipus es va anar recomponent la recaptació. Calen uns exemples referits precisament als altres tres grans impostos: per IRPF i per impostos especials es recapta el mateix ara que el 2007, i per IVA, una mica menys, però no molt menys. Traduït: si no es genera més activitat econòmica i les empreses no tornen a pagar impostos, Espanya no tornarà als bons temps, perquè la clau està en créixer, no només a ajustar. Com diu el professor Ignacio Zubiri, Espanya té un sistema tributari que produeix «menys del que hauria». També té una cosa pitjor: molt frau. Dit també en poques paraules: si ara hi ha tant dèficit és perquè s'ingressa menys i es paguen més interessos i subsidis.

Per a més informació consulti l'edició en paper.