• Ens hem de preguntar el perquè de la interrupció tan llarga en les relacions institucionals amb Europa

Entre la visita a Andorra del copríncep Chirac i la recent visita del copríncep Sarkozy han passat 13 anys: del 1997 al 2010.

Curiosament, també han estat 13 els anys que han calgut perquè un cap de Govern d'Andorra fos rebut novament a Brussel.les pel president de la Comissió Europea.

D'ençà del 1997, quan Marc Forné, com a cap de Govern, va ser rebut pel president de la Comissió Europea, Jacques Santer, no s'havia produït cap altra visita similar fins que aquest any, el 20 de juliol, el president de la CE, José Manuel DurÒo Barroso, va rebre Jaume Bartumeu per tractar del progressiu acostament del nostre país a la Unió Europea.

Aquesta darrera visita a Brussel.les ha estat positiva. S'ha establert un compromís de properes reunions d'alt nivell polític i altres de treball entre els tècnics d'Andor- ra i la Unió Europea per desencallar i avançar en la construcció de les nostres relacions basades en la seriositat, la lleialtat i el bon veïnatge. Estem anant per feina, sense més dilacions.

ARA QUE ALGUNS
voldrien esborrar la història --i el passiu dels governs liberals- convé que ens preguntem el perquè d'aquella in- terrupció exageradament llarga en les nostres relacions institucionals amb Europa, precisament ara, quan els canvis trepidants que constatem al nostre voltant marquen i marcaran la nostra pròpia història.

L'any 1993, un cop aprovada la Constitució, el nostre país va passar per un breu període de febre internacionalista; Andorra volia ser present en moltes de les institucions internacionals a les quals per dret li pertocava de ser-hi. Des de l'ONU fins a la Unesco, passant pel Consell d'Europa. Poc després, les missions diplomàtiques andorranes van créixer de manera exagerada, sense que això comportés millores palpables en les nostres relacions amb la comunitat internacional, tant per la nostra activitat econòmica, dins i fora d'Andorra, com pels nostres nacionals que residien o estudiaven a l'estranger.

Els liberals, que van governar durant aquell període, van tibar la corda fins el punt que la comunitat internacional ens va exigir posar-nos al dia en les nostres responsabilitats internacionals, tot i els advertiments fets per personalitats polítiques i acadèmiques fins i tot en informes encarregats pel mateix Govern --penso en l'informe de Michel Camdessus--, subtilment silenciats.

Els governs liberals van girar l'esquena als nostres veïns i a la Unió Europea, als nostres compromisos i a les nostres responsabilitats internacionals. Ho feien de ben segur conscients que així podrien treure profit particular d'un període de vaques grasses per a l'economia especulativa, mentre irresponsablement es deixaven de banda les reformes socials i estructurals necessàries, que ens haurien ajudat avui a resistir amb més suavitat l'envestida brutal de la crisi. Aquesta constatació genera avui indignació i posa en evidència alguns espavilats.

TANTES I TANTES
oportunitats perdudes, tant immobilisme intern i extern en el Govern del país ens ha situat en una posició de feblesa extrema que requereix molta valentia política per posar-hi remei. Això és el que està fent el Govern amb el suport del Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Posar remei a tant de desgavell. Des del primer dia que vam assumir la responsabilitat d'acceptar el Govern, no s'ha parat de treballar per mirar de recuperar el temps perdut i aprofitar les noves oportunitats que ens ofereix l'actual conjuntura geopolítica. Som conscients que les oportunitats no es repeteixen, i que, per tant, no val la pena plànyer les que ja s'han perdut. Gestionant el present, mirant cap al futur, sabent que el futur es construeix des de l'ara i aquí.

Sap greu veure com les mateixes persones que ens han portat a la situació actual de calaixos buits, onerosos compromisos contrets i aïllament internacional, continuen practicant el negacionisme polític. Dol veure com es mostren ofesos quan se'ls posa un mirall al davant, com continuen promovent la prepotència al rang de virtut nacional, com continuen soscavant la diligent activitat diplomàtica, discreta però eficaç, del Govern actual. Obliden i no volen sentir el que opinen d'ells, i per extensió d'Andorra, a Europa. Els hem vist el llautó, aquí, i també els hi han vist a fora.

Per refer la confiança que lamentablement hem vist com s'esvaïa durant 13 anys cal una mica de temps, lògicament. Per refer la confiança externa, la dels nostres veïns europeus. Per recuperar la confiança interna de la nostra comunitat, tan important. Fins ara hem contemplat impotents com la gestió de les institucions es feia posant la cosa pública al servei del privat, minant la distribució equitativa de la riquesa, impedint que el mèrit propi fos suficient per prosperar socialment, impossibilitant la justícia social.

¿Quina és ara la nostra situació respecte a les relacions internacionals? El parèntesi s'ha tancat. El copríncep Sarkozy ens ha visitat i ha donat suport a l'acció duta a terme pel Consell General i el Govern el darrer any. El cap de Govern ha estat rebut pel president de la Comissió Europea. Les dues visites comporten el compromís de millora de la relació i la confiança mútua, així com una agenda de properes trobades, relacionades amb temes concrets de cooperació. Les missions diplomàtiques treballen i continuaran treballant diligentment, de manera sòbria i discreta, a la mida d'Andorra, sense grans ostentacions. Els missatges que trameten són signes positius de la constatació del canvi d'orientació política i de la consegüent recuperació progressiva de la confiança mútua en el nostre país i en els seus dirigents.

Això son faves comptades. La resta és fum.

Conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.