Foto: EL PERIÒDIC

Estava cantat que el clima d'aparent disposició al pacte entre el Govern i el PSOE es toparia immediatament amb tots els obstacles imaginables. El Govern, per la seva banda, exigia reduir el pacte a un més dels socialistes al que l'Executiu de Rajoy volgués. Rubalcaba, en nom del PSOE, exigia coses que sabia que els altres no acceptarien, com és el cas de la marxa enrere de la Llei Wert. I això que no exigien una cosa completament prioritària, com seria la derogació de l'estatut d'RTVE que va imposar el nou Govern només arribar al poder i sense donar peu a la imperiosa necessitat de mantenir l'estatut de llibertat i independència de l'ens que el Govern Zapatero havia aconseguit per primera vegada en la història.

Retrocedir a la radiotelevisió hereva de la dictadura del franquisme va ser un dels primers i grans cops de maça del Govern Rajoy. Aquest obstacle hauria de ser retirat abans de somiar amb cap pacte polític ni d'Estat, ja que altrament tot seria fals i impresentable en termes democràtics.

Amb això no vull posar en dubte la necessitat que totes les forces polítiques i socials s'esforcin a aconseguir els pactes o acords que facilitin la lluita contra la crisi econòmica i contra les injustes imposicions de Brussel·les i / o de la Troica, tot i que la condició que jo assenyalo com a prioritària em sembla imprescindible per a un pacte d'Estat que mereixi aquest nom. Tampoc em sembla viable o útil un pacte exclusiu entre el Govern PP i el PSOE, deixant fora als altres partits i als sindicats i fins i tot als moviments socials que vénen acreditant un ampli suport de l'opinió pública espanyola. Se'm dirà que demano molt o que demano l'impossible. Pot ser, però jo ho demano perquè em sembla de caixó a aquestes altures de la pel·lícula.

Òbviament, jo no em posicionaria en contra de qualsevol acord parcial que servís per trobar solucions per a alguns dels problemes concrets o sectorials que ens afligeixen. No cal ser talibans per a res. Ni tan sols per regatejar un somriure per la disminució de l'atur en cent mil persones. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.