Estem arribant a la nit de San Joan; la nit més curta i més màgica de l'any. El dia 23 de juny tindran lloc un munt de tradicions i rituals. És una festivitat fortament vinculada al foc, ja que als països nòrdics creien que encenent fogueres li donaven més força al sol, el qual a partir d'aquest moment començava a fer-se cada vegada més feble, fins a l'arribada de l'hivern. També està relacionada amb la purificació amb l'aigua. Per això, encendre fogueres per reunir-se amb els amics i llançar-hi els nostres escrits amb tot allò que voldríem que canviés al nostre futur, saltar la foguera per atraure la bona sort durant el pròxim any o banyar-se al mar són les tradicions més freqüents, però tenim d'altres molt més curioses. En alguns llocs com Andalusia i Canàries, es crema un ninot de drap, és el que es coneix com cremar el Joan. Durant la crema es demanen desitjos per al futur. En canvi, a països de l'Amèrica Llatina les llegendes expliquen que a la nit de Sant Joan s'obre la porta que ens porta cap a altres dimensions màgiques de la realitat. És la nit en què el Diable camina solt i les terres són beneïdes per Sant Joan Baptista. En alguns llocs, al matí molt d'hora, molts es renten els cabells i la cara amb les aigües beneïdes i repeteixen tres vegades consecutives la frase: «Sant Joan, Sant Joan, dóna'm milcao, jo et donaré pa». A Xile, per exemple, es diu que durant la Nit de Sant Joan un pot trobar-se amb el mateix Diable. Algunes de les llegendes diuen que si aquesta mateixa nit, dónes set voltes al voltant de casa teva, a la setena volta, apareix. I si, casualment, surts al carrer després de les 12 de la nit i trobes un gat negre, significarà mala sort per a la resta de l'any. En canvi, si el gat és de color, serà un magnífic presagi. Si ens anem cap a l'altre costat de l'oceà Atlàntic, a la ciutat de Camagüey a Cuba, el 24 de juny se celebra amb un carnestoltes ple de vida, el qual culmina cinc dies després, el dia de Sant Pere, amb la crema d'un ninot. A les regions indianes del Perú es commemora l'Inti Raymi o Festa del Sol, en agraïment a aquest déu per les collites de l'any, tradició que mantenien els inques. Entre els països de parla no hispana trobem festes curioses. A Anglaterra la tradició mana reunir-se al gran Crómlech de roca d' Stonehenge per celebrar la nit del solstici. Al seu voltant es fan multitudinàries fogueres i la festa s'allarga fins a la matinada. A Suècia, la celebració té lloc l'últim cap de setmana de juny. És quan decoren les cases amb garlandes i organitzen grans festes i banquets als boscos on es fan jocs i danses tradicionals. Els suecs aprofiten per menjar els seus plats típics i beure un bon vodka escandinau. I a Rússia, el dia de Sant Joan, té els seus orígens en un ritual pagà de la fertilitat i la festivitat està estretament relacionada amb l'aigua. Les persones, doncs, acostumen a banyar-se nues a les llacunes i, com a aspecte curiós, les dones llancen al riu les seves corones de flors il·luminades amb espelmes, per així assegurar-se bona fortuna la resta de l'any. Per contra, els homes, han d'intentar agafar les corones del riu, perquè així, les dones que les van dipositar, es fixin en ells. El que vull explicar és que avui, la tradició de celebrar aquesta nit s'ha expandit a gran part del món, adequant-se a la identitat i cultura de cada país. La nit de Sant Joan ja no és només una festa marcada per la màgia, és un important reflex del folklore cultural de diferents formes de veure la vida. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.