A Espanya, una nena de 13 anys no pot comprar un paquet de tabac, però pot anar a dormir amb un senyor de quaranta, sense que a aquest li pugui enlletgir res la Justícia, sempre i quan la nena digui que ho ha fet de manera voluntària. A Espanya, un nen de tretze anys no pot prendre una copa de licor en un bar, però un bujarrón de cinquanta pot allitar amb el nen, sense que al major d'edat li puguin acusar de res. És el manteniment d'una situació que en la majoria dels països es considera un estupre i que aquí, a Espanya, és legal, o sigui, un estupre emparat per la Llei

El Ministeri de Sanitat pretén alçar l'edat de responsabilitat als setze anys, assumpte que sembla de sentit comú, però com aquest país perd el sentit comú amb força freqüència, al pitjor, resulta que això és retrògrad o no és prou progressista.

Recordo els meus tretze anys i tinc memòria complerta dels de la meva filla. Ni físicament, ni psicològicament, es pot afirmar que a aquesta edat s'hagin assolit els límits de la maduresa. És més, com saben algunes dones, i coneixen molt bé els ginecòlegs, la menarquia pot retardar-se fins als catorze anys i no és una excepció sorprenent. ¿Com és possible que la llei consideri que en aquesta edat es poden mantenir relacions heterosexuals o homosexuals amb coneixement dels efectes, les causes i les conseqüències?

Intel·lectualment, la Lolita de Nabokov és una troballa i un arquetip literari. A la novel ·la, té dotze anys. Potser hi ha lolites perspicaçes, malicioses i astutes, però les nenes de tretze que he conegut són bastant ingènues, per no parlar de l'infantilisme dels nens. El que sí abunden són els menorers sense escrúpols als quals espero que se'ls acabi la impunitat del seu gust per la fruita verda i tinguin, almenys, la barrera de les lleis. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.