• Als constructors d'objectes i mobiliari senzill, en certes contrades en dèiem «fusters de fusta torta»

Foto: EL PERIÒDIC

D'entre els mobles per a la llar més humils es troba el cullerer,un aparell de fusta entre panòplia i posella, que serveix per tenir a mà penjats cap per a vall les culleres i també les forquilles, ve a ser com la versió reduïda del més assortit escudeller. És un petit utilitari propi de casa modesta.

A voltes el cullerer en els llistons travessers amb mosses per sostenir-hi els coberts hi té incorporada a la part inferior una mena de prestatge en forma de caixonet per encabir-hi d'altres estris, com poden ser els ganivets.

Als constructors d'objectes i mobiliari senzill, en certes contrades pirinenques en dèiem «fusters de fusta torta», dins d'aquest nom genèric, no pas amb voluntat pejorativa, s'hi inclouen tots els artesans rústics de la fusta, que per tradició disposaven d'un tècnica rudimentària que els permetia dedicar-se a confeccionar tant mobiliari com instruments agrícols, o sia, com la majoria dels caps de casa i dels seus fills.

Aquest cullerer, que figura en la il·lustració, l'únic que em pogut arreplegar, procedeix de la parròquia de La Massana, la part més interessant de ell és que està rematat per un vogit típic del moble del S. XVIII d'Andorra.

D'aquests «trastes» i dels seus parions –antigament ho anomenaven així– de penjar a les parets n'hi havia per a diversos usos: penja-robes, de prestatges, esglaonals on endreçar petites andròmines, el porta morters, per als caixonets de les espècies o per als llumins i encenedors, per al saler de la cuina, el porta morters, o per tenir-hi la imatge del sant protector de la llar. També fixades a la paret s'hi troben les rastelleres de fusta per sostenir les tapadores de les olles i cassoles, els esmolls i el ventafocs, també per penjar-hi el que en deiem l'aram, com l'escumadora i el cassó amb mànec de la il·lustració.

Aquests estris de fusta, més o meny elaborats amb gràcia segons el gust del seu faedor i segurament degut precisament a la seva modèstia són difícils de trobar, en queden ben poquets. Recordem haver vist en una antiga casa de Segudet, un penjador en que els suports per penjar-hi la roba eren unes estilitzades potes de cabara o d'isard tallades en fusta i girades cap per amunt, d'això ja fa molt de temps, de quan cercàvem material per al llibre El moble a Andorra, on si cal s'hi pot verure dibuixat aquest penjador, hi també d'altres.

Les culleres i forquilles del dibuix són de planxa de ferro banyat d'estany, coberteria que es correspon al rang de cullerer que representem. Quan per ús desapareixia l'estany, la mestressa de la casa aprofitava la ronda habitual del mestre estanyet per les parròquies per fer banyar de nou les culleres i forquilles, que quedaven com si fossin de plata. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.