De fet créixer en humanitat en la creació i en la cooperació amb els altres és possible si el nostre desig està en l'ordre de l'ésser, no en el de l'haver i de la possessió. Tot el que faré a nivell individual per viure intensament la meva vida i estar en el moment adequat, també serà una oportunitat per ser millor en la meva relació amb l'univers (recerca de la bellesa i de la veritat), amb els altres (l'amistat com una alternativa a la rivalitat) i amb mi mateix (la serenitat com una alternativa a la guerra, o a la tensió interna). Bruno Bettelheim ha demostrat en la seva famosa Psicoanàlisi dels comtes de fades, l'important que és per al nen que descobreix el remolí de les emocions internes i sap que no encaixa amb el model ideal que li retornen els adults, de poder-se identificar, a través dels contes, amb altres éssers que, com ell, viuen una barreja d'emocions. Perquè tots som mestissos, i el nostre mestissatge és alhora físic, ètic i psíquic: la part de llibertat que és la nostra crea en permanència un marge de joc que ens pot fer créixer individualment i socialment, al llarg d'un ampli espectre d'actituds, que van del millor al pitjor. Sortir de les la lògiques binàries és essencial si volem tractar de manera positiva el problema polític central d'aquest segle que neix en la violència: la humanitat pot aprendre a governar-se a si mateixa si construeix la pau en la seva pròpia lluita contra la inhumanitat, si és capaç d'afrontar el seu propi «maltracte». Perquè la gran dificultat de l'home, sigui quin sigui l'estat de la tècnica, sempre ha estat el desamor i la por. (...) La nostra societat està malalta, i no només en sentit figurat, per la gran ansietat generada pels discursos econòmic i mèdic dominants, que consideren la vida com una lluita i la mort com un fracàs . Els éssers humans que hi adhereixen són abocats naturalment a passar la major part de la vida drogant-se per oblidar una història que els condemna a la solitud i a l'absurd. No tot són drogues dures ni altres substàncies tòxiques, com el tabac, l'alcohol o els tranquil·litzants, altres també es droguen amb els diners, la feina o el poder ... És doncs una vertadera empresa de desintoxicació que hem d'emprendre, i (...) això només serà possible si una vida millor és possible. Per això, l'art de viure, la capacitat de superar la por, i el desenvolupament de la cooperació lògica, són els temes principals d'un projecte polític per aquest segle, un projecte que prendrà la forma d'una visió i d'una estratègia positives de la globalitat.

Pourquoi ça ne va pas plus mal ?

Librairie Arthème Fayard 2005

Per a més informació consulti l'edició en paper.