Foto: EL PERIÒDIC

És diu que la Història és mestre de la Vida, sovint però, no seguim el que ens ha ensenyat. La humanitat cau una i altra vegada en els mateixos errors, i també perquè com diu el refrany l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb el mateix roc (i la dona però, les dites també són exponents del masclisme). Com a premi de consolació per haver participat com alumna de francès en el certament literari de Sant Jordi a l'EOI de la Seu em va arribar a les mas un petit llibret de Stéphane Hessel i de Edgar Morin titulat Le chemin de l'Espérance . Em va fer molta il·lusió doncs deu ser un dels últims treballs en què Hessel va participar abans de morir. És una reflexió sobre la situació actual, posant en valor el fenomen de la mundialització que pot ser el pitjor i el millor del nostre futur; el pitjor perquè és el punt de partida d'una cursa desenfrenada de catàstrofes encadenades; el millor perquè la interdependència de les comunitats fa possible una millora de les relacions per arribar a través del respecte a la diversitat, a la Terra Pàtria per tots els pobles. A les primeres pàgines et trobes amb un parell de cites de principis dels anys 30 del segle XX. (Si hi ha alguna errada de traducció demano disculpes, les he traduïdes com les he enteses). El poeta Paul Valery ens diu «Mai l'humanitat ha reunit tanta capacitat per al desenvolupament, tants èxits, tantes joguines, tants coneixements i tantes incertituds. L'inquietud i la futilitat conviuen en el nostre temps» . El cientific australià, Konrad Lorenz, Premi Nobel de medecina el 1973 ens diu: «¿ Cal que ens demanem quin és l'atemptat més gran a l'ànima dels homes d'avui: la cega passió pels diners o la seva pressa febril?» Ens xoquen per la seva rabiosa actualitat, doncs les inquietuds d'aquests autors són les mateixes que tenim avui, corregides i augmentades. Tenim l'experiència de que les pors que reflectien els citats intel·lectuals, van ser una realitat a casa nostra amb la Guerra Civil i arreu amb el nazisme, l'estalinisme, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda... Avui patim l'esclavatge del capitalisme financer que ha enriquit una minoria i duu pobresa a la majoria, sense oblidar l'espasa de Demòcles que penja sobre els nostres caps per la proliferació de les armes de destrucció massiva, la degradació de la biosfera... És que no n'aprendrem mai?

Per a més informació consulti l'edició en paper.