• Hi ha desconeixement sobre la població, sobre la renda o el producte interior brut

Foto: EL PERIÒDIC

Poder conèixer la realitat econòmica, geogràfica, social, cultural, mediambiental, sanitària, demogràfica i territorial del país i posar a disposició de la societat informació completa, objectiva i imparcial, amb totes les limitacions que es vulgui, quina bona feina!

Quin bon servei. Aquest és l'objectiu proposat en l'exposició de motius per la Llei 2/2013 del 18 d'abril entrada en vigor el passat 16 de maig de la Llei de la funció de l'estadística pública.

On s'hi reconeix que les estadístiques públiques són un servei públic.

La societat post moderna actual, ofegada per la quantitat i velocitat d'informació que genera, i aclaparada per la multitud d'arbres que no li deixen tenir consciència del bosc, necessita les estadístiques i la seva consideració de servei públic com a instrument per intentar veure-hi més clar, en conjunt, agregadament i no només individualment, per reconèixer-ne causes, orígens i tendències de tot plegat, a nivell local, sectorial o global.

Finalment sembla que s'ha concretat una voluntat política per aplegar, classificar i comptar tots els fets del mateix ordre que es produeixen en la societat andorrana, és a dir, el reconeixement de la conveniència i compromís d'elaborar estadístiques públiques, al servei dels polítics i les administracions públiques per a millor decidir i de tots els ciutadans i administracions privades també per a millor decidir en els seus assumptes, després òbviament de l'adequat coneixement de la realitat que ens acompanya i envolta, i que no para de produir-se ni modificar-se.

Aplegar, classificar i comptar els fets i fenòmens que ens condicionen, vet aquí el problema i alhora la seva solució.

Poder conèixer, en detall i precisió, aspectes diversos de la nostra realitat i la seva evolució és essencial, avui, en que la informació és poder, i no en el sentit de domini d'algú sobre un altre sinó en el bon sentit de tenir la facultat que posa en estat de fer alguna cosa amb garanties de que el resultat sigui millor a si es desconeix.

Poder entendre el perquè de les coses i poder-ne corregir aquelles que no volem que es repeteixin.

Es tracta, en certa manera, d'una major transparència que ens ha de permetre ser més eficients en conjunt i com a societat.

Que les decisions que es prenen cada dia pel conjunt de ciutadans del nostre país siguin més encertades, perquè estan més fonamentades en el just coneixement de la realitat i del seu perquè.

La manca d'estadístiques, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, sobre qualsevol aspecte de la nostra realitat, i la seva continuïtat en el temps, és una trista constatació.

El desconeixement que hi ha sobre la població, sobre la renda o el producte interior brut i altres dades considerades bàsiques en són la prova més fefaent. I això succeeix a nivell general com sectorial privant de reaccionar adequadament o anticipar-se més convenientment.

És cert que la nostra tradició, en aquests àmbits, és recent i per tant s'està forjant. Però cal tenir present que per ser on tots volem ser, i on volem que el país sigui, anem retrassats i que per posar-nos a l'hora ens cal avançar amb més velocitat i sobretot fent-ho molt bé.

Tot i aquesta voluntat en l'exposició de motius, de posar a disposició de la societat informació completa, objectiva i imparcial, l'Article 1.Objecte parla de regular l'activitat estadística per a fins estatals i sembla tancar-se en l'Administració de l'Estat i les entitats que en depenen. Caldrà veure'n els resultats però seria bo que no es perdés de vista l'interès per a la societat en general. I en termes econòmics no oblidar que l'Estat només suposa un 25% de la realitat del país.

La capacitat de lideratge i de direcció per a la consecució de l'objectiu d'assolir un nivell alt de disponibilitat d'estadístiques públiques completes, objectives i imparcials és evident que és feina de l'Estat però no així la seva disponibilitat i utilització que ha de revertir en el conjunt de la societat. La missió primera i darrera de l'Estat ha de ser la de servei públic directe i no només indirecte, en l'assumpció estricta de l'interès general. La qualitat del servei públic que es prestarà indicarà l'èxit o el fracàs en l'aplicació de la llei.

Per a garantir l'assoliment en aquesta missió de servei públic i la seva independència política seria recomanable que el Departament d'Estadística no depengués directament de Govern (que sí indirectament) i es trobés adscrit a un organisme que disposés, com una parapública, un cert distanciament del dia a dia polític. Aquesta independència, prevista en certa manera en la llei en el sentit de l'obligació de l'aprovació pel Consell d'un Pla d'Estadística quadrianual, es podria veure's reforçada si es fes dependre aquest servei d'un organisme com l'Institut d'Estudis Andorrans, degudament renovat i reimpulsat amb noves seccions que completessin a les existents.

Estadístiques públiques, sí i benvingudes!

Per a més informació consulti l'edició en paper.