Foto: EL PERIÒDIC

A tot el món, es presenta avui un informe que cada any cal llegir amb atenció. Es tracta de L'Estat Mundial de la Infància, un document elaborat per l'Unicef que analitza la situació dels infants al món a partir d'una perspectiva concreta, però que ha de posar més èmfasi, com és d'esperar, en les situacions més difícils que són les dels països en desenvolupament.

Els informes més recents han estudiat l'adolescència com a període d'oportunitats, els drets de l'infant, la salut maternal i neonatal, dones i infants, i així molts d'altres. Les dades són generals i les recomanacions són genèriques, però en tots els casos convé tenir-les en compte per a una planificació coherent. El dia a dia ens va revelant situacions preocupants –només cal pensar què deu passar a les escoles i famílies de Síria ara mateix. En les seves enquestes, els informes van destapant problemàtiques i aporten recomanacions.

D'uns anys ençà s'ha insistit, però, que els països rics i els països emergents no són precisament exemples de bona atenció i bon nivell de vida de la infància. Al contrari. S'hi produeixen problemes complexos, producte de les condicions que imposa el nostre entorn i que poden dur a la desatenció i per no parlar dels efectes que pot tenir la desocupació a la família.

Evidentment, l'informe supera partidismes polítics i situa en el centre de la política les accions per a la infància com a vertebradores de la societat. Aquesta societat ha de ser entesa en tota la seva amplitud: infants, joves, adults, i persones grans, que viuen i conviuen, atès que l'ésser humà, de petit, necessita tant de temps per formar-se –i ho fa amb tanta lentitud– per a la vida intel·lectual i social, la socialització i el discurs intel·lectual només poden desenvolupar-se en la relació.

Queda clar que si un país hi guanya molt si en el disseny de les seves polítiques atorga un valor principal a tot allò que afecta la infància. És cert que s'entén l'educació com a inversió per convèncer els sectors més tacanyos de la bondat d'esmerçar-hi esforços, però és el mateix en qualsevol àmbit. L'organització del dia a dia, l'organització de l'espai –o territori–, la protecció del medi ambient, del patrimoni, el foment de la creativitat i qualsevol aspecte que figuri en un projecte d'aquests, hauria de passar pel sedàs primer de si és bo per a la infància, i segon, si és bo per a la gent gran. Com els adults han de treballar, i molt, se'n beneficien, segur. A llegir l'informe.

Per a més informació consulti l'edició en paper.