Si Clemenceau va arribar a la conclusió que la guerra era un assumpte massa seriós per deixar-lo en mans dels militars, demano al Clemenceau de guàrdia que s'afanyi a declara que l'Economia és una cosa massa transcendent com per deixar-la en mans dels economistes.

Tinc un gendre economista i un íntim amic que exerceix del mateix, i espero que per aquest comentari no deixin de parlar-me, però he arribat a la conclusió que hi ha dos tipus de receptes per crear ocupació: a) seguir ajustant i retallant, mantenint alts els impostos, i b) enviar a fer punyetes les consignes d'austeritat, baixar els impostos, i endeutar-nos més per sortir de l'endeutament. Tots ells són llicenciats o doctors i han estudiat en les mateixes universitats, que és el que provoca la meva perplexitat, i la conclusió que l'Economia s'ha de deixar en mans de poetes, directors teatrals o decoradors d'interior, que són els més agosarats. Mai un economista. Mai.

En certa ocasió, sent ministre de Foment Joaquín Garrigues Walker, que llavors es deia ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme, i sent ell advocat, em va confessar que el ministeri sempre havia anat malament quan ho portava un enginyer de camins. M'ho va raonar de manera tan brillant –sempre era brillant– que em va convèncer, i crec que aquesta regla s'hauria d'aplicar als ministeris d'Economia i Hisenda.

Si ja està demostrat que les seves decisions no creen ocupació, reservin la missió a meteoròlegs, veterinaris o perruquers de senyores. Però que no hagin estudiat Economia, ni hagin aprovat les oposicions a inspectors d'Hisenda. Si per portar el Ministeri de Sanitat pot fer-ho una persona que seria incapaç de posar una injecció intramuscular sense deixar a l'injectat coix. ¿per què no s'aplica la mateixa doctrina en Economia? ?

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.