Avui els vaig a proposar un exercici d’agudesa. Llegeixin atentament primer: «Les dones segueixen morint cada dia per la violència masclista. Altres segueixen patint en la seva vida i en la dels seus fills i filles agressions físiques i psicològiques, i vivint massa vegades en silenci un infern del qual els és difícil escapar. Des d’aquest parlament no oblidem aquesta tragèdia i cridem que el masclisme mata. En aquest moment el crit ha de ser major perquè la violència de gènere no caigui en l’oblit. Després de l’assassinat de tres dones en 24 hores, per elles i per totes les dones assassinades reafirmem el nostre compromís en el dret de les dones a viure sense violència». I després: «Hi ha dones que segueixen morint per violència de gènere. Altres segueixen patint en la pròpia pell i en la dels seus fills i filles agressions físiques i psicològiques i viuen en silenci un infern del qual és molt difícil escapar. Des del Congrés dels Diputats no oblidem aquesta tragèdia i denunciem aquesta situació perquè no quedi en l’oblit, quan les últimes 48 hores s’han produït tres víctimes mortals. Per elles i per totes les víctimes anteriors, reafirmem el nostre compromís amb el dret de les dones a viure sense violència i manifestem la nostra solidaritat i suport amb les seves famílies». Tot i que els textos semblin iguals resulta curiós observar-ne les diferències. El primer dels textos és obra del PSOE i el segon del PP per denunciar que en les últimes hores tres dones van morir a mans de les seves parelles, encara que a penes uns minuts després de redactar-lo moria una quarta víctima assassinada pel seu marit davant del fill petit. Si es llegeix amb atenció el primer parla de «dones» mentre que el segon diu que «hi ha dones». A més i en el mateix ordre s’assenyala que «cal cridar que el masclisme mata», mentre a l’altra, s’afirma que «cal denunciar aquesta situació perquè no quedi en l’oblit». El text socialista parla de «dones assassinades» i el del PP «víctimes anteriors», i a més aquest últim té un record per a les famílies i el primer no. Tot i que les diferències semblin imperceptibles, sóc de les que pensa que quan es tracta de denunciar la violència masclista no es pot ser tebi. El masclisme és masclisme i el masclisme mata!

Per a més informació consulti l'edició en paper.