Pudor
escriuresenseinterrupcions.blogspot.com
- Foto: EL PERIÒDIC
Ja sabem que ens trobem a l’era de la comunicació global i en una època en què un cert exhibicionisme no solament està permès sinó que està encoratjat, per a qualsevol que vulgui ostentar alguna quota de poder o, si més no, algun atractiu mediàtic. Així, mentre la història de tots nosaltres transcorre entre una vida semipública, els «m’agrada», els «comparteixo», els «unfollow» (allò que en la nostra infància dèiem de «t’estic» o «ja no t’estic») i tot el que per pudor o per necessitat es queda en el nostre àmbit més íntim, els personatges públics (segurament per això ho són) ostenten a cara descoberta les seves vides, els seus interessos i, el que és pitjor, les seves opinions i posicionaments, filies i fòbies, per tal d’influir mediàticament en la sempre impressionable ment de la resta dels mortals (o almenys això creuen ells).
El cert és que aquesta transparència a la que els ciutadans aspirem legítimament en els afers polítics i d’interès públic, només es limita a allò que ells volen i al moment que els hi és propici. En pocs dies hem pogut veure com un expresident de l’estat espanyol, en un nou exercici de la seva tradicional prepotència, sortia a donar lliçons i s’oferia de salvavides, quan pesen sobre ell acusacions de corruptela; com l’expresident de l’FMI s’exhibia al Festival de Cannes, quan ha estat imputat en afers de moral pública; com un premiat director de cinema, també imputat i perseguit per diferents escàndols sexuals, es permetia valorar les nefastes conseqüències del feminisme; com una popular alcaldessa espanyola prometia tornar al càrrec per salvar la seva ciutat del perill roig, quan es troba implicada en tèrbols afers; o, entre molts altres exemples, la publicació del llibre de memòries exclusives i moralitzadores d’un ex alcalde passible de complir uns quinze anys de presó. Ens prenen per més rucs del que som realment i ens cal actuar contra aquest fariseisme. Si els personatges públics perden el pudor, nosaltres hi hem de posar remei perquè en tenim el poder i l’obligació.
Per a més informació consulti l'edició en paper.