Foto: NOE

La veritat és que aquesta setmana hem estat ben distrets, i no només perquè Florentino ens ha anunciat que Mourinho marxarà del Real Madrid, sinó perquè des del Govern central ens volen de totes totes imposar la reforma educativa del ministre Wert; i que cal dir que a Catalunya ens fa molta Wertgonya haver de suportar l'estultícia del nostres governants que certament és molt cansat Tot això amanit amb declaracions i contra-declaracions de les corrupcions de Bárcenas, de la comptabilitat secreta del PP, del finançament i les autonomies simètriques i asimètriques, i el serial del casament de la filla d'Aznar a l'Escorial amb regals pagats per la trama Gürtel. Sembla que no se salva ni l'apuntador, ja que ha sortit el Santcrist gros de José M. Aznar a emmenar la plana a Rajoy i aquest ha contestat que mantindrà el rumb. ¿Jo pregunto quin rumb? Per mantenir-lo s'ha de tenir el nord ben clar i aquí sembla que s'ha ben perdut. Davant d'aquest gran teatre de titelles del Govern d'Espanya el que hi perd, a part de la gent senzilla, és la mateixa democràcia. Mentre tant ens titllen als catalans de nazis perquè defensem la nostra llengua i la nostra identitat i no tenen vergonya de fer homenatges a La División Azul. A la pregunta de si són demòcrates, la resposta és òbviament no, doncs no ens deixen expressar lliurament, no accepten el nostre dret a opinar per dir com volem que sigui la nostra relació amb la resta de l'Estat. Per tot això i moltes d'altres qüestions caldrien eleccions generals anticipades doncs aquest govern no s'aguanta per enlloc. Quant a Catalunya el nostre Parlament ha fet un primer pas en aprovar la Llei de Consultes que ha de ser un instrument per enfortir la Democràcia. No serà fàcil, doncs al marge de l'oposició de Madrid, tenim l'atiada des de casa pel PP i Ciutadans. No tot però és negatiu i us vull explicar una experiència positiva que he viscut personalment aquesta setmana en els exàmens de la UNED a la Seu. Entre els profés del tribunal vinguts de Madrid ha aterrat a la Seu la Mapi, diminutiu de Mari Pili. Una professora de psicologia, tot una senyora; una dona madrilenya demòcrata, que estudia i parla el català i que coneix no solament la cultura catalana sinó que estima Catalunya i que li sap greu el tractament que Catalunya rep del Govern espanyol, i que li agradaria que les coses fossin diferents. Molt interessada amb les relacions històriques entre Catalunya i Espanya entre altres fets hem parlat de la Pau dels Pirineus, el 1659 quan el rei Felip IV va regalar a França el Rosselló, el Conflent, El Vallespir i la meitat de la Cerdanya. La veritat és que en mig de tot aquest rebombori, fer-la petar amb la Mapi ha estat un regal. Ja se que em direu que una flor no fa primavera i és cert, però si que obre una escletxa de llum enmig de tanta foscor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.