• Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges

Com que som diumenge y era l'hora d'anar a missa, la gent s'hi encaminava en gran número, vestits tots amb trajos vells i raros, com may jo'ls havia vist. Particularment las donas y d'aquestas sobre tot las vellas donavan gust de mirar. Portavan roba de la velluria d'aquella tan bona i son cap lo cubria una caputxa extraordinariament llarga, coronada per un llás en forma de floch.

Cartas Andorranas,

Josep Aladern 1892

Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges. En l'estudi de la cultura material dels pobles els teixits tenen una extraordinària importància, ja que donen informació determinant dels recursos naturals, la tecnologia, les classes socials i els seus usos, l'economia o l'educació. Però no és només això, el teixit i la indumentària són un vehicle d'expressió i de comunicació entre la gent i les comunitats.

La Cofraria de Paraires i Teixidors de Sant Pere Màrtir d'Andorra fundada l'any 1604, ens dóna idea de la seva importància en ser l'únic gremi creat amb estatuts i reglament de protecció social i professional, realment avançats en el seu temps. La industria artesana del tèxtil amb l'auge de la ramaderia del bestiar de llana aparellat i junt amb la producció del ferro fan que per a Andorra el segle XVII fos excepcionalment pròsper.

La producció de drap de llana es centra sobre tot a Les escaldes, a les hores quart d'Andorra la Vella, que és per altra banda on radica la Cofraria de Sant Pere Màrtir, ho propicien les condicions de disposar d'aigua calenta en abundància, necessari per al procés del tractament de la llana que facilitarà la seva filatura, no obstant també funcionen telers a les demès parròquies, a Sant Julià de Lòria n'hi deurien estar funcionant un grapat al Carrer dels Xiulets, precisament anomenat així pel so del brunzir de les llançadores a l'anar rabent d'un costat del teler a l'altre.

El treball de filar era una feina casolana i anava a càrrec majorment de les dones, ho feien amb els fusi la filosa, però en totes les cases tenien la roda o torn de filar i també disposaven de pintes de cardar els flocs de llana per deixar-la ben esponjosa i sense nusos.

A part de la llana també es filava i teixia el cànem i el lli. El cultiu d'aquestes plantes i el procés de convertir-les en fibres aptes per teixir drap eren feines molt fatigoses i entretingudes.

Les noies portaven aquest lli i cànem que s'havia conreat i processat a casa per obtenir-ne la fibra que havien filat elles mateixes a cal teixidor, amb la tela obtinguda en confeccionaven l'aixovar per a quan es casessin. Tot un bé de Déu, de llençols, camises, estovalles, tovalloles i coixineres. Avui en dia encara hi han cases en que en guarden amorosament aquests llençols.

A la parròquia de Sant Julià encara resta el record del prat on cultivaven el lli al mas de Tolse i a Aixovall fins no fa gaire al paller de cal Guineu hi havia un aparell de fusta semblant a una cisalla amb el que en temps pretèrits espadellaven el lli.

Per acabar ens plau fer menció dels treballs de passamaneria en els que eren molt hàbils els pastors, teixien la llana de les seves ovelles, que ells havien filat, en petit rudimentaris telers.

Artista polifacètic

Per a més informació consulti l'edició en paper.