La qüestió de fons, o una de les qüestions d'un dels molts fons, rau, valgui el joc de paraules, en el doble fons i en l'origen dels fons, o sigui, de les gosses que l'han vingut produint. Tant si es diu comptabilitat B, sobresous, donacions, regalets, ajudes al militant per reformar casa, liquidacions diferides, diner negre, comissions, propines o com es vulgui, el cert és que no sabem, encara que podríem imaginar qualsevol cosa, per qui han treballat, per a qui treballen, tants polítics i càrrecs del Partit Popular.

El 90% dels ingressos A del PP, així com de la resta dels partits, prové de les arques públiques, ja que el sistema polític actual suposa, no sé si amb exagerada alegria i lleugeresa, que els partits serveixen a la comunitat, al públic precisament, per la qual cosa l'exquisit i minuciós escrutini de les seves despeses hauria de ser essencial i prioritari. No obstant això, si el descontrol sobre el particular és absolut, ja que el Tribunal de Comptes fiscalitza tard, malament i mai, què dir dels ingressos en B, aquells que, segons les investigacions judicials en curs, podrien haver nodrit els sobres, i els feixos i les caixes de cartró que els contenien? Que la suma d'aquests sobresous fossin consignats com a ingressos en la Declaració de la Renda per als agraciats no explica, per descomptat, la seva procedència, però és que la seva pròpia existència consuetudinària, normalitzada, revela que la casa del PP era, en realitat , la Casa de Tóquame Roc.

Els ciutadans suposem que als polítics els paguem nosaltres, i sovint que els paguem moltíssim més del que pel seu rendiment mereixen. Aquesta idea, la de ser nosaltres els seus ocupadors, no és que n'asseguri la dedicació i lleialtat cap als nostres interessos, però sí, almenys, cert control sobre ells, sotmesos, en teoria, a l'atzar que els tanquem l'aixeta, la font de la seva mantenència. No obstant això, el fet que aquests polítics, i no diguem els diputats, els senadors, els alcaldes i els càrrecs amb comandament en plaça cobrin obscurament, subreptíciament també d'altres, i que aquests altres puguin ser corporacions, lobys, empreses o bandes amb interessos contraris als nostres, ens porta a preguntar per a qui treballen veritablement tants d'aquests personatges. En realitat, ens portaria a preguntar a ells, però menteixen.

Per a més informació consulti l'edició en paper.