• Cal trobar un model urbà propi adaptat a l'alta muntanya, integrat i solidari

L'art de construir edificis, o dissenyar els espais que acompanyen, circumscriuen i encabeixen les activitats humanes, i per aquesta raó la seva consideració com a art, no ha deixat d'evolucionar al llarg de la història. Des de l'aparició dels tractats, que en volien fixar les regles per al seu coneixement, fins avui l'art i alhora la ciència de l'arquitectura no ha parat de desenvolupar-se en complexitat.

La conjunció de coneixement inspirat i de coneixement científic són la primera raó de la seva no simplicitat. La segona n'és que enclou moltes parts diverses. La tercera n'és la gran quantitat de tecnologia, de coneixement científic, que s'està produint avui implicant l'aparició de nous materials, noves tècniques que requereixen noves habilitats, noves destreses, noves observacions i noves experiències.

Si les dues primeres raons hi han estat des de sempre, generant-se una certa estabilitat fins i tot una continuïtat en allò entès per arquitectura representada conceptualment en una successió d'estils o llenguatges per la permanència d'una mateixa tecnologia, l'aparició d'aquesta tercera raó ha imprès una velocitat en l'escenari arquitectònic fent-ne difícil una percepció uniforme i estable temporalment. Però l'aparició d'una quarta raó de complexitat com ha estat la consideració de l'arquitectura ja no com a valor d'ús, sinó com a valor de canvi, ha produït un nou ordre caòtic. En aquesta nova situació o canvi de paradigma, les regles vàlides anteriorment han perdut el seu sentit i per tant ens trobem avui amb una arquitectura desreglada. Les complexitats aportades per la velocitat tecnològica i la consideració de valor econòmic obliguen a generar noves pautes o regles que permetin generalitzar la creació de nova arquitectura a les necessitats de la societat actual. Tot i aquests canvis l'arquitectura està integrada per uns conceptes que la caracteritzen.

El tractat de l'arquitectura fet fa uns 2030 anys a Roma per Marc Vitruvi i Pol·lió, el més antic conservat, parla de vuit parts: solidesa, comoditat, bellesa, ordenació, disposició, proporció, adequació i economia.

La Solidesa o resistència es la qualitat que permet la durada en el temps, tant a nivell estructural com dels materials escollits i les seves unions.

La Comoditat o funcionalitat és la qualitat que optimitza la bona realització dels usos previstos.

La Bellesa és la qualitat que produeix emoció derivada de la contemplació dels volums i formes i de la percepció dels espais per alguna raó observada com elegància, vistositat, ...

L'Ordenació és la qualitat que atribueix i reparteix les quantitats de massa i materials configurant els volums i cossos i les relacions entre ells segons tamanys.

La Disposició és la qualitat que distribueix i genera el conjunt a partir de les parts segons la qualitat de cadascun d'elles, figura i situació. Conforma el pla geomètric del conjunt i determina l'ocupació a l'interior del terreny i la seva relació urbana, perspectiva i paisatgística amb l'exterior.

La Proporció és la qualitat que vincula les parts entre sí i amb el conjunt segons unes pautes o relacions determinades i previstes.

L'Adequació, propietat o decòrum és la qualitat per la qual hi ha allò que hi ha d'haver. Es tingui consideració l'estat o la final destinació de l'edifici, el Costum pel qual els espais s'han de tractar i semblar al que volen ser. I la Natura o l'entorn procurant la salut i millor ús o comoditat dels espais tenint en compte les orientacions i altres qüestions.

L'Economia és la qualitat per equilibrar la despesa que es vol fer amb la qualitat dels materials, el tamany, forma i sistemes funcionals de l'edifici.

Dos mil anys després aquests conceptes, que integren l'arquitectura, continuen tenint sentit i sent vàlids amb incorporació només de matisos. La complexitat de l'arquitectura actual en requereix però la seva actualització.

La resistència, la funcionalitat, la bellesa, l'ordenació volumètrica, la disposició en l'entorn o encaix urbanístic, la proporció, l'adequació i l'economia mereixen reescriure's amb tots els detalls.

D'aquest vuit conceptes n'hi ha particularment tres de plenament pertinents i necessitats de desenvolupar avui amb una certa urgència, sense oblidar el desenvolupament dels altres.

La disposició en l'entorn, és a dir l'ordenació urbanística dels nostres edificis, el seu encaix tant urbà com en l'entorn rural i natural és un dels reptes pendents en el creixement formidable però descontrolat d'Andorra en els darrers 60 anys. Cal trobar un model urbà propi adaptat a l'alta muntanya, integrat i solidari, que funcioni com un tot i no dues o diverses parts.

La incorporació de sistemes funcionals energètics, eficients, sostenibles, diversificats i renovables pels edificis tant nous com existents no és un repte sinó una necessitat si no ens volem continuar empobrint estúpidament.

Finalment la consideració de l'adequació dels nostres habitatges pel que fa al seu disseny adequat, és a dir saludable, i organitzar-lo per a ser eficients en temes de salut és una nova perspectiva, oblidada i abandonada inconscientment, que s'ha de proposar i plantejar seriosament en els propers anys. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.