Aquesta paraula grega i llatina, és l'ètim del pronom personal de primera persona, jo. Ha donat origen també als noms egoisme, egocentrisme i als adjectius egoista, egocentrista. Totes quatre paraules es fan servir per subratllar la preeminència del jo. Jo, centre de totes les coses. Tots tenim un ego, en major o menor mesura. N'hi ha però que el tenen tan desenvolupat que fa fàstic.

En una ocasió una companya nord-americana em va preguntar qui era per a mi la persona més important del món. Després de pensar una estona en personatges rellevants, no recordo qui vaig dir. La sorpresa va ser la resposta de la meva interlocutora, que va dir que la millor persona del món era jo mateix, és a dir, cadascú de nosaltres. Aquesta visió nord-americana intenta que cada persona doni tot allò bo que porta dintre. N'hi ha que això ho interpreten incorrectament i ho porten a l'extrem: jo sóc el millor i el més important d'aquest món, per tant les meves decisions són les que tenen més pes. És a dir, es consideren deus i els altres són simples mortals. Aquestes persones acostumen a oblidar que hi ha molta gent vàlida i cauen sovint en la temptació de desqualificar el pròxim. L'exemple més clar l'hem vist aquest dies. El personatge Mourinho escabellat, donant cops de declaracions a destre i sinistre. No es pot esperar una altra cosa de qui entre 0 i 10 es valora amb un 11. Carly Simon composà una cançó que es titulava You are so vain, dedicada al seu ex, que deia que era tan vanitós que segurament pensava que aquella cançó era per a ell. Això també li passa a Mourinho, li sobra vanitat. Necessita que es parli d'ell i sobre tot que l'alabin. És tan superb que no pot concebre que altres siguin bons en la seva feina. No suporta que puguin dir d'un altre que és bo. Ell és el millor. En les seves declaracions, quan les coses van mal dades sovintegen les excuses. No accepta les errades, li costa molt d'admetre que ha actuat incorrectament i, si ho fa, és després d'haver-les negades tres vegades tres. Com diu el llibre de l'Eclesiastés, vanitat i més vanitat, tot és efímer, tot és en va. Té un punt de mala educació i una habilitat especial per fer enemics i tancar-se portes. És un mal exemple, o potser un exemple perfecte de com no s'ha de ser. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.