El dissabte 25 de maig se celebrarà a la parròquia de Sant Julià de Lòria la Diada de Canòlich. Aquesta diada de caire religiós i amb unes arrels religioses molt profundes és per a moltes persones d'aquesta parròquia i de la resta del país un dia de joia i de festa compartida. La festa comença de bon matí amb l'aviada de coets i més tard la missa a la parròquia i culminarà, després d'uns quants actes lúdics i d'esplai, amb la celebració eucarística i la ja tradicional benedicció i el repartiment dels famosos pans de Canòlich a l'aire lliure al Santuari de Nostra Senyora de Canòlich. Repartiment amb un regust molt especial per a tots els devots perquè comporta l'acte de compartir el que tens amb el teu proïsme.

Per tant, tots els fidels tindran com cada any l'oportunitat de compartir amb els amics i la família aquest moments tan íntims religiosos: l'esforç dels pelegrins que pugen a peu cap el santuari, la solidaritat, l'amistat...Persones de diverses edats, orígens, sexe, etc. es podran trobar i compartir la seva veneració per la Verge de Canolich.

Però ara m'agradaria parlar una mica de la tradició d'aquest Santuari. El primer dir que la paraula Canòlich procedeix del mot romànic canonhic, que vol dir «atura't aquí». Doncs, segons diu la llegenda que ens explica la creació d'aquest santuari, un dia un pastor es trobava pasturant el seu ramat pels prats de Canòlich el 1223, quan de sobte un ocell de plomatge molt vistós es va posar damunt d'una pedra. El pastor es va acostar, el va agafar sense problemes i se'l va endur cap a casa. Al dia següent l'ocell havia desaparegut i novament el va trobar al prat de Canòlich. Aquesta història es va repetir tres vegades, però l'última vegada l'home va descobrir dins d'un nínxol de la roca una imatge de la Mare de Déu. Els habitants de Sant Julià de Lòria, davant aquesta aparició van decidir aixecar un temple en honor a la Verge sobre la roca on aquesta es va trobar.

El temple que visitem actualment durant l'aplec no és l'original ja que el més probable és que fos construït damunt d'una altra construcció romànica molt més antiga o, fins i tot, que no quedés res de l'antic temple, ja que la talla de fusta de la verge de Canolich, que va ser coronada pel Vaticà l'any 1999 i actualment es troba a l'església parroquial de Sant Julià i Sant Germà, està datada a finals del segle XII. A més hi ha referències que indiquen que el lloc de Canòlich ja existia en l'època medieval. Es tractava d'un petit nucli de població citat per primera vegada el 1176. Aquest temple de factura moderna, que conserva en el seu interior un retaule barroc datat al segle XVIII, es va construir entre els anys 1973 i 1979. L'any 1745, al Manual Digest de les Valls Neutres d'Andorra, Antoni Fiter i Rossell esmenta «La nostra Senyora de Canòlich» com un dels tres principals santuaris de les valls d'Andorra, juntament amb Meritxell i Sant Antoni de la Grella.

M'agradaria acabar la meva exposició amb unes paraules extretes de l'obra teatral En terres d'Andorra les quals mostren l'admiració dels andorrans per una de les seves verges més venerades:

«La vostra dolça figura, quan estàveu desmaiada / en els meus braços, semblava així ma- / teix la de la Verge de Canòlic, que tots / admirem per sa bellesa».

Per a més informació consulti l'edició en paper.