PUBLICITAT

Blesa, el primer

PEDRO CALVO H.

L'acusació i empresonament del banquer Miguel Blesa és un succés que ha commogut els fonaments del sistema i el jutge Elpidio José Silva ha traspassat la línia vermella del que fins al moment molts consideraven poc menys que impossible. És un salt qualitatiu en la posada en solfa dels fonaments no ja del sistema polític sinó de la degradació experimentada pel mateix en els últims anys i de forma més escandalosa des que va començar l'actual crisi econòmica, política i institucional. La corrupció no dóna treva i els mitjans informatius alguns dies fan mans i mànigues per poder albergar tanta informació sobre la degradació corruptiva.

Però hem entrat ja de ple en l'etapa de la reacció social, començada o vista fa dos anys amb el sorgiment del moviment 15-M. La caiguda de Blesa (Blesa, el primer, titula un diari econòmic) és un fet amb una significació superior al que va suposar la de Mario Conde. En efecte, l'expresident de Caja Madrid és el primer de tots els que vindran a continuació.

La pressió popular és ja gairebé imparable, amb les protestes i rebel·lions generalitzades i organitzades per sectors i sovint de forma massiva i indiscriminada. La gent espanyoles han anat perdent la por. I els jutges, sense distinció d'ideologies, se senten més lliures i més independents per prendre decisions que, no ens enganyem, fins fa poc no se sentien amb forces i amb llibertat per prendre-les. La imputació d'Urdangarín i de la seva esposa, la d'aquesta anul·lada només provisionalment, havia estat ja un primerenc salt qualitatiu en aquesta direcció. El present esdeveniment subratlla amb eloqüència la connexió de la corrupció financera amb l'origen i / o agreujament de la gran crisi econòmica. Comprar per 754 milions d'euros un banc, el de Florida, per més del doble del que val, lògicament condueix a la ruïna de l'entitat compradora i la seva successora. Amb Blesa han de caure tots els corresponsables. I l'inaudit és que la denúncia de nou vingui només d'un pseudosindicat d'ultradreta. ¿Però què passa aquí? 


Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT