A la volta de la cantonada està una altra reforma de les pensions. Avança amb tanta pressa que podria aplicar-se ja l'any que ve. Òbviament, no es tracta de res bo: les pensions mitjanes tendiran a baixar, un cop aplicats els mecanismes d'ajust en la despesa que dissenya aquests dies un grup d'experts afins al Govern espanyol i a les asseguradores, en què també hi ha algunes persones properes als sindicats i a l'esquerra, en minoria. No només estan en joc les pensions del futur, que ja ho estaven, sinó que també ho estan les pensions actuals.

El Govern de Rajoy fa temps que està creant un clima favorable per tocar les pensions, a la recerca d'una nova reforma com a objectiu principal allargar l'edat de jubilació. Com que no es vol augmentar els ingressos, es parteix de la base –lògica en aquest cas– que el sistema actual pot ser inviable a mig termini, a causa del creixent envelliment de la població i l'augment de l'esperança de vida, sobretot si, a més, l'economia segueix en fase de recessió i caiguda de l'ocupació, ja que l'aportació d'un nombre decreixent d'ocupats podria resultar insuficient per mantenir el propi sistema.

La solució més fàcil és, sens dubte, ampliar el nombre d'anys d'ocupació per accedir al 100% de la pensió. Una altra opció és calcular les pagues sobre el conjunt de la vida laboral. I una tercera no actualitzar les pensions segons el cost de la vida, sinó en funció dels ingressos i despeses de la Seguretat Social. Són mesures dures, però que aquesta crisi ha posat damunt de la taula del Govern, de la mateixa manera que el propòsit de desincentivar les jubilacions anticipades per acostar l'edat real de jubilació a l'edat legal, sabent que el nombre de treballadors que cotitzen caurà a dos per pensionista.

Les propostes que aportin els experts que presideix Víctor Pérez Díaz seran debatudes amb empresaris i sindicats, per passar després a mans del Congrés, on el PP aspira a no quedar-se sol en la reforma. Si persisteix la negativa a incrementar els ingressos, ja sigui mitjançant cotitzacions o impostos, per a l'oposició queda poc marge de diàleg, llevat discutir com s'ajusta la despesa. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.