• 220 assessors nomenats a dit té en nòmina l'Ajuntament de la capital que presideix Ana Botella

Foto: NOE

La crisi està endurint als nostres polítics. Alguns no es tallen un pèl a l'hora d'afavorir descaradament als seus afins alhora que es mostren implacables amb els aliens o indiferents a la seva causa. El mateix mitjà que fa un parell de dies informava que el president de les Balears (José Ramón Bauzá) havia contractat com a secretària personal a una periodista que cobrarà de l'erari autonòmic la respectable quantitat de 50.000 euros anuals més dietes, ens informava que a un físic espanyol especialista en partícules (Diego Martínez Santos) que treballa com a investigador post doctoral i dirigeix ??un grup d'anàlisi al CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules de Ginebra, el Ministeri d'Economia i Competitivitat li ha negat una de les beques Ramón i Cajal, beques creades per atreure talents a Espanya. Fa fred enmig de la crisi i els recursos són escassos, però a l'hora d'administrar, a uns se'ls col·loca més a prop del foc que a altres. És la llei de l'embut.

Quan es van conèixer totes les dades del cas Carromero, el dirigent de les Joventuts del PP que va ser condemnat a presó a Cuba després de l'accident de trànsit en què va perdre la vida el polític anticastrista Oswaldo Payá, va transcendir que Carromero –estudiant de Dret, amb carrera inacabada– treballava d'assessor d'una regidora popular de l'Ajuntament de Madrid percebent més de 50.000 euros anuals. ¿Per què necessiten assessors dels regidors?

220 assessors nomenats a dit té en nòmina l'Ajuntament de la capital que presideix la senyora Ana Botella. ¿Què fan els funcionaris que van entrar per oposició? Això passa a Madrid, però a Barcelona, ??resulta que trobem més del mateix. Allà resulta que l'alcalde, Xavier Trias, de CiU, és el municipi amb el sou més alt d'Espanya. Passa dels cent mil euros anuals. Guanya més que el President del Govern.

Podríem seguir amb la llista de despeses sumptuàries que remeten a decisions preses per dirigent d'altres partits. En qualsevol circumstàncies aquests casos limitarien amb l'escàndol, en l'actual fase de crisi, ajustos salarials i retallades de pagues, frega l'escarni. Sobretot, si recordem que aquesta setmana, a la Comunitat de Madrid, la Conselleria de Sanitat, ha enviat una circular comunicant-los la jubilació forçosa (ells parlen d'acomiadament) a més de mig miler de metges tots ells primeres espases en les seves especialitats: des la cirurgia toràcica, als trasplantaments de ronyó, o en traumatologia. ¿Raó argumentada per, després de més de quaranta anys de servei, posar de potetes al carrer sense ni tan sols agradecereles els serveis prestats? Què cal estalviar; què no hi ha diners. La qual cosa seria raonable si afectés a tots per igual. A la vista està que no és el cas. D'un cirurgià amb quaranta anys d'experiència, es pot prescindir. D'un assessor que és col·lega del mateix partit, no. El més sagnant és que ho fan fredament, sense tallar-se un pèl. Quina vergonya¡ 

Per a més informació consulti l'edició en paper.