PUBLICITAT

Mobilitat exterior

ISAIAS LAFUENTE

Un equip científic de la Universitat nord-americana d'Oregon ha aconseguit obtenir cèl·lules mare embrionàries amb el mateix ADN d'una persona adulta. Aquestes cèl·lules reprogramades podrien ser capaços de transformar-se en qualsevol altre tipus de cèl·lula del cos humà i poder així regenerar aquelles danyades per malalties o lesions o fins i tot, per què no, crear òrgans que esquivarien el risc de rebuig. Com tot avanç científic en fase embrionària caldrà esperar perquè les possibilitats que s'anuncien es materialitzin. Però si és com ens ho expliquen, la ciència ha escrit una pàgina històrica amb aquesta investigació.

A l'equip d'Oregon hi ha una biòloga espanyola, Núria Martí, que va rebre l'oferta de treball als EUA l'endemà de ser acomiadada en l'ERO de l'Institut Príncep Felip de València. Un cas paral·lel al del jove científic espanyol, Diego Martínez, que acaba de ser elegit millor físic europeu per la Societat Europea de Física després d'haver vist denegada una beca Ramón i Cajal a Espanya esgrimint que el seu perfil curricular tenia «escassa rellevància internacional». Bona vista la dels avaluadors.

Núria i David són el revers ara conegut d'una circumstància que afecta també a noms més rellevants, com el de l'exconseller de Sanitat del País Basc, Rafael Bengoa, fitxat per Obama per assessorar la reforma sanitària de la primera potència mundial mentre a Espanya algunes comunitats com la de Madrid desmantella el sistema públic de salut, jubilant per decret a desenes de metges amb dècades d'experiència mentre el govern de Rajoy estudia elevar l'edat de jubilació.

La ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, va despatxar al Congrés la preocupació de l'oposició sobre la marxa de joves espanyols a l'estranger forçats per la massiva aturada a Espanya dient que això era «mobilitat exterior». No sap distingir la ministra la subtil diferència entre que un es mogui o l'expulsin, que és el que està succeint amb molts científics als quals se'ls rifen fora mentre se'ls acomiada aquí. Que inventin ells amb els nostres! Sembla ser el mantra d'aquesta època grisa. Un drama del qual ens costarà molt recuperar-nos.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT